Fixeu-vos
bé entre els ulls...
Quina
franja tan daurada
que
té al cap l’orada.
Un
cos ovalat
de
color platejat,
i amb una bona dentadura,
que trenca fins i tot la closca més dura.
Marta Vilà
Guia d’espècies vives del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter
Noms: orada, aurada, daurada, doradeta o moixarra
Els peixos estaran contents amb aquests poemes que els dediques...A quest si que el conec, sovint en menjo d'orades, perquè no té espines ;és un peix bonic sense ser espectacular!
ResponEliminaPetonets, Marta.
Els peixos sovint són oblidats en el món de la poesia, tot i que són molt interessants.
ResponEliminaSí que és veritat que no és un peix espectacular, però a la cuina és molt apreciat pel seu gust.
Molts petons, M.Roser.