Va ser la cosa més natural del món i ningú s'hi
va oposar, quedant constituït el govern amb les cent formigues més grosses i
fortes que es varen trobar al formiguer. Però molt aviat va succeir que aquestes senyores ja no varen voler treballar,
deixant que les seves companyes més dèbils rebentessin sota el pes aclaparador
de les cargues enormes. Sense cansar-se gaire, elles haurien pogut alleujar-les,
però no varen fer ni un pas i contemplaven la situació amb menyspreu, arrufant el
nas, per l'olor de suor que desprenien les pobres obreres, que lluitaven constantment.
I
com que eren més grans, també varen demanar més menjar, obligant a les
formigues petites a porta'ls-hi, tantes varen ser al final les exigències d'aquestes
poques senyores gandules i vividores, que la multitud de formigues petites es
va començar a resistir.
Es negaren
a treballar i es varen unir amenaçadores i com que eren moltes, aviat varen
aconseguir imposar una justa repartició de càrregues, a cada una segons les seves
forces.
Moralina:
La desobediència, és una arma efectiva contra els opressors.
Autor: Godofredo Daireaux
Aquest conte és com una metàfora del què està passant a la política; hi ha els ricatxons que manen i els pobres que per fi és rebelen, perquè estan tips de treballar i cobrar poc...
ResponEliminaRealment les formigues diuen que formen una societat bastant modèlica!
Bon vespre, Marta.
Bona Tarda M.Roser.
ResponEliminaAquesta faula la va escriure Godofredo Daireaux el 1905 a l'Argentina, passen els anys però hi ha coses que tristament no canvien. Esperem que les noves generacions que pugen siguin millors, més críquites i formin una societat més justa i ecològica.
Bon cap de setmana!