És
molt menudeta,
però
és tan bufoneta.
Té
les plomes pintades de colors
i és bonica com les flors.
Menja
llavors de la planta del card
i
amb això
hi té molt d’art.
S’enfila
a les flors amb les seves potes fines
i vigila de no punxar-se amb les espines.
El
seu cant és una meravella,
digne
d’una au tan bella.
I
tot i ser tan petiteta,
no para mai quieta.
Marta Vilà
Niu de cardines en llibertat
Que bonica és la cadarnera, o la cardina( com a la sardana "mira com refila la cardina, que en el niu s'enyora tota sola")...
ResponEliminaNo sabia pas on feien el niu aquests moixonets que canten tan bonic, aquest arbre sembla un xiprer, però el niu no se l'han pas fet ells, oi?
I els has dedicat un bonic poema , molt ben rimat...
Petonets, bonica.
He mirat imatges de nius de cardines i sí que els fan així, la veritat és que tenen molta traça.
EliminaGràcies M.Roser.Petonets!