divendres, 20 de novembre de 2020

LA VACA

 



Per impartir la seva lliçó al jove alumne, aquella tarda el mestre havia decidit visitar amb ell alguns dels llocs més pobres i desolats d'aquella província. Després de caminar força estona varen trobar la vivenda més humil de totes. Aquella barraca estava a punt de caure en qualsevol moment; el sostre improvisat deixava filtrar l'aigua i, les deixalles i la brossa que s'acumulaven al seu voltant, donaven un aspecte decrèpit a la casa; però el més sorprenent de tot era que en aquella barraca de 10 metres quadrats i visquessin 8 persones. El pare, la mare, quatre fills i dos avis que se les arreglaven per acomodar-se en aquell lloc. La família vestia roba vella i anaven bruts, aquesta era la prova de l'extrema pobresa en la que vivien. Curiosament, enmig d'aquest estat de precarietat i pobresa, la  família contava amb una possessió poc comuna en aquelles circumstàncies: una vaca. Una demacrada vaca que amb l'escassa llet que produïa, proveïa a aquella família amb el poc aliment de valor nutritiu, i també era l’única possessió material amb la que contaven  i que els separava de la misèria total. I allà, entre les escombraries i el desordre, van passar la nit el mestre i el seu jove alumne. L’endemà, els dos viatgers es varen llevar  molt d’hora i no varen despertar a ningú. Abans de marxar, el vell mestre li va dir en veu baixa a l'alumne:  

—Es hora de que t'ensenyi la lliçó que has vingut a aprendre.

Els dos varen sortir al pati de la casa i sense que el jove pogués fer res per evitar-ho, el  mestre va treure una daga que portava a la seva bossa i va degollar a la pobra vaca que es trobava lligada a la porta de la vivenda, davant dels incrèduls ulls del jove.

—Mestre —va dir el jove—. Per què ho has fet? Acabes  de deixar aquesta família en la més total ruïna. Com has pogut matar aquella pobra vaca? Era l'única cosa que tenien.

Fent cas omís a tots els interrogants del jove, el vell mestre es va disposar a prosseguir el camí i van marxar sense poder saber quina sort tindria aquella família davant la pèrdua de la seva única possessió. Durant els dies següents, el jove pensava una vegada i una altra que, sense la vaca, aquella família segurament moriria de gana. Un any més tard, els dos homes van decidir tornar novament per aquells camins a veure quina sort havia tingut aquella família. Varen buscar novament l'humil casa, però en el seu lloc van trobar una casa gran. Era evident que la mort de la vaca havia estat un cop massa fort per aquella família, ells segurament havien tingut d'abandonar aquell  lloc i ara, una nova família, amb majors possessions, s'havia apropiat d'aquell lloc i havia construït una vivenda millor.

—A on hauran anat a parar aquell home i els seus fills? Què haurà estat  d'ells? —pensava el jove alumne, mentre la seva ment es debatia en tocar la porta i esbrinar la sort dels antics propietaris. O continuar el viatge i evitar confirmar les seves pitjors sospites. Quina seria la seva sorpresa, quan de l'interior d'aquella casa va sortir l'home que un any abans els havia donat acollida.

—Com és possible? —va preguntar el jove —. Fa un any enrere quan varem estar aquí, vam ser testimonis del la profunda pobresa en que vostès vivien. Què va passar durant l'any perquè tot canviés?

L'home, ignorant el fet, que l'alumne i el seu mestre havien estat els causants de la mort de la seva vaca,  va relatar com coincidint amb el mateix dia que varen marxar, algun malfactor, envejós de la seva vaca, havia degollat salvatgement l'animal. L'home va continuar relatant als dos viatgers que la seva reacció davant la mort de la vaca havia estat de desesperació i angoixa. Durant molts anys, la vaca havia sigut la seva única font de suport. El fet de tenir una vaca havia ocasionat que els seus veïns els respectessin, però  també que envegessin un bé tan preuat. Un dies després del tràgic incident —va continuar l'home—. Varem decidir que si no fèiem alguna cosa, molt probablement, la nostra supervivència estaria en perill. Així que vaig decidir netejar la part de darrera de casa nostra i aconseguir llavors, després varem plantar vegetals i llegums amb els que ens poguéssim alimentar. Al cap d'uns mesos, vam vendre alguns vegetals que ens sobraven i,  amb aquests diners vaig comprar més llavors. Més endavant vam començar a vendre les nostres verdures en una parada al mercat. Així varem poder tenir diners suficients per comprar millors robes i arreglar la nostra casa. D'aquesta manera, a poc a poquet,  hem pogut fer una casa nova. 

El mestre que havia estat en silenci, prestant atenció al fascinant relat de l'home, li va dir al jove alumne que s'acostés i en veu baixa li preguntar:

—Tu creus que si aquesta família encara tingués la vaca, estaria avui com està ara? Segurament no, —va respondre el jove.

El mestre, mirant  a l'alumne fixament als ulls, va afegir:

Aquella vaca, a part de ser la seva única possessió, també era la cadena que els mantenia lligats a una vida de mediocritat i misèria. Quan no varen tenir més la falsa sensació de seguretat, que els aportava sentir-se propietaris d'alguna cosa, encara que només fos una vaca seca, varen tenir de prendre la decisió de buscar alguna cosa més per seguir endavant i, el que al principi varen percebre com un gran conflicte i una gran adversitat, va resultar ser una oportunitat per prosperar i crear una vida més plena.

Autor : Dr. Camilo Cruz

Reflexió:

Quines coses són les vaques?

Hi ha coses que ens proporcionen algun benefici, però a la llarga ens fan ser dependents d'ella i no ens deixen avançar. Les vaques poden ser, un treball que no ens motiva però que no deixem perquè és segur o és millor que res o  una relació de parella que no funciona... Són coses que depenen de nosaltres mateixos i que no canviem, tot i que ens agradaria millorar-les. Les pors ens provoquen creences que ens frenen  i que ens porten a acomodar-nos i estancar-nos. 

 

4 comentaris:

  1. M'ha fet reflexionar la història de la vaca...En aquest cas va sortir bé , però podia haver estat el desastre total per a tota la família!
    No ho sé , a mi aquestes ensenyances del mestre no m'acaben de fer el pes!!!
    Bon Cap de setmana, Marta.

    ResponSuprimeix
  2. Bon dia M.Roser.
    Aquestes ensenyances del mestre són molt radicals! Jo també penso que a vegades, totes les maces piquen i cal actuar amb moderació.
    Bon cap de setmana!

    ResponSuprimeix
  3. Lo que a principio percibieron como un gran conflicto y una gran adversidad, resultó ser una oportunidad para prosperar y crear una vida más plena.
    No conocía esta fábula. LLeva a la reflexión.
    Gracias, spai de contes.

    ResponSuprimeix
  4. Yo tampoco la conocía. Es verdad que invita a la reflexión sobre las cosas que nos atan y nos impiden avanzar.
    Un beso muy grande!!!

    ResponSuprimeix