Una mostela que portava molts
dies sense menjar, anava d'aquí cap allà quan va veure un graner. En un instant va aconseguir entrar per un foradet que hi havia a la paret.
Es va instal·lar diversos dies dins el graner i, va dedicar-se a
menjar en abundància i a fer grans
banquets.
Quan ja va estar tipa, va voler sortir del graner pel
mateix forat per on havia entrat, però al intentar-ho, es va adonar que no podia passar per aquell orifici.
Una petita rata que vivia en el graner, al veure a la
mostela desesperada li va dir:
—Creus de veritat que podràs sortir per aquest foradet?
La mostela va respondre:
—I tant, fa uns dies per aquest mateix forat
vaig poder entrar.
—Es clar! —va dir la rateta—. Quan vares entrar et
mories de gana i estaves molt prima, però et vares ben atipar i ara estàs més grassa.
Moralina:
Aquesta faula
ens mostra el perillós que pot ser tenir una vida regalada, on tot és fàcil i
no tenim de fer cap esforç per buscar la manera de subsistir.
Autor: Jean de la Fontaine
Era sàvia la rateta...Abans de fer una cosa s'ha de sospesar, no fos que després ens portes males conseqüències!!!
ResponEliminaLa mostela haurà d'estar uns quants dies sense menjar i vol sortir del graner:
Petonets, Marta.
Tots els actes tenen les seves conseqüències!
ResponEliminaMolts petons, M.Roser.