Vistos
de lluny semblen negres,
però
al cap i el pit
tenen
reflexos irisats,
verds
i morats.
A
l'hivern augmenten les seves poblacions,
doncs
n'arriben molts d'altres regions.
Amb
el fred, el seu plomatge ha canviat,
tenen
taquetes blanques per tots els costats.
Els seus estols causen estupefacció,
doncs
són el millor equip de vol en formació.
S'apleguen
al vespre en nuclis urbans
perquè
volen dormir a prop dels humans.
El
seu vol és hipnòtic i monumental,
amb
unes coreografies que són genials.
Però
com que n'hi ha tants i crien sense parar,
molesten
pel seu xivarri i no paren d'embrutar.
Marta Vilà
L'increïble vol dels estornells
Alguns exemplars són residents i d'altres migren.
Alguns exemplars són residents i d'altres migren.
Un poema molt bonic...No sabia que canviessin de color, el vestit d'estiu, és més alegre!
ResponEliminaAquestes bandades d'estornells són una passada, perquè n'hi ha milers i amb tantes giragonces com fan és tot un espectacle. Abans jo els veia marxar al matí i tornar al vespre ( no tans eh?), però ara fa tems que no els veig. Com trobin un camp d'oliveres i fan més mal que una pedregada, perquè n'agafen una amb cada pota i una altra amb el bec...
Bon vespre, Marta.
Bon dia,
ResponEliminaJo tampoc sabia que canviessin de color, ho vaig descobrir buscant informació dels estornells. La veritat, és que és molt impactant veure un gran estol d'estornells, és una imatge hipnotitzadora. Els pobres agricultors deuen tremolar quan els veuen venir.
Moltes gràcies, M.Roser.