Imatge: Pau Artigues
És un migrant transsaharià,
té les ales molt llargues i estretes,
unes ungles afilades
i unes
potes molt curtetes.
Silueta amb forma d’arc,
la conca de l'ull enfonsada,
el plomatge gris fosc
i una cueta forcada.
Venen amb bandada
quan s'acosta l'estiu,
són acròbates de l'aire
i xisclen amb un cant festiu.
Marta Vilà
El falciot negre
Ja m'agradaria poder volar com el falciot, mare meva, això si que és batre rècords...Un poema molt bonic, segur que aquests dies els camps en deuen veure arribar moltes bandades que xisclen , com les orenetes.
ResponEliminaPetonets, Marta.
Bon Vespre, som tants els que ens agradaria poder volar. Segur que ben aviat, podrem gaudir dels falciots i les orenetes quan acabi el confinament. O potser tenim sort, i podem contemplar com fan el niu des de la finestra.
EliminaMolts petonets, M.Roser.