dijous, 30 d’abril del 2020

EL CASAMENT DELS RATOLINS





Hi havia una vegada, dos ratolins que s'estimaven molt. Tant ell com ella estaven molt enamorats, però tenien un greu problema: el pare de la ratolineta estava obsessionat amb la força i volia casar-la amb el sol, perquè deia que el sol era el més fort del món.
Els dos ratolins no s'havien que fer; s'estimaven molt, però sabien que el pare de la ratolineta mai permetria que es casés amb un simple ratolí.
Així estaven els dos ratolins lamentant-se de la seva sort, quan una ratolina ja velleta va passar pel seu costat, quan els va veure tan tristos es va acostar i els va preguntar que els hi passava. La ratolineta li va dir:
—El meu pare, és molt bo, però és una mica tossut i vol casar-me amb el més fort del món, que és el sol. Però jo no estimo el sol! Jo vull casar-me amb el meu xicot, perquè és a qui estimo.
La vella ratolina els va mirar seriosament i després va somriure. Es va aixecar i molt solemnement els va dir:
—Vaig a conversar amb el teu pare.
Va caminar una estona i va trobar el pare de la ratolineta, se li va acostar i li va dir:
—Bon dia, sr. ratolí
—Bon dia, sra. ratolina. Quan de temps! —va dir el ratolí.
—He sentit dir que vols casar la teva filla amb el sol, però de veritat creus que el sol és el més fort? Ho dic perquè el sol s'amaga darrere dels núvols.
—És veritat! Llavors tinc que casar a la meva filla amb un núvol!
—Sí, però els núvols se'ls emporta el vent.
—Llavors, és el vent el més fort del món? –va preguntar el pare.
—No. Ni tant sols el vent! El vent no pot  foradar una paret de la manera que nosaltres  ho fem.
El sr. ratolí es va quedar pensatiu un moment i va exclamar:
—Llavors, nosaltres som els més forts del món! Tinc de casar la meva filla amb el ratolí que tingui més força.

Així, el pare ratolí va decidir que la seva filla es tenia de casar amb el ratolí jove més forçut del país, i va començar una competició de força entre tots els ratolins. El jove ratolí va sentir que si més no, tindria una oportunitat de casar-se amb la seva estimada i es fa enfrontar al més fort dels ratolins. Era impossible que ell pogués guanyar, però no volia renunciar a l'amor de la ratolineta. En el combat, tot i que ell era més dèbil, cada vegada que queia es tornava a aixecar. Finalment, l'adversari, admirat per la seva força de voluntat va dir:

—No puc vèncer la seva força de voluntat. És increïble!

Així, el pare, va dir a l'enamorat de la seva filla:
—Casa't amb la meva filla! Una actitud ferma és el més fort del món.

Els dos ratolinets es varen posar molt contents i varen viure feliços per sempre.
Conte: Japonès

Font: Casa Àsia



4 comentaris:

  1. Un conte molt bonic, em sembla que n'havia llegit una versió una mica diferent...Ves per on la força de voluntat, és més forta que la força bruta...Visca els nuvis!
    Bon vespre, Marta.

    ResponElimina
  2. Bon vespre M. Roser.
    Que bonics els contes que tenen un final feliç!
    La força de voluntat és molt important al llarg de la vida, hi ha casos de persones increïbles, que amb la seva força de voluntat han aconseguit encara que només sigui una miqueta, millorar el món.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Esta muy bien Está historia👍👍es muy divertida
    y entretenida✌

    ResponElimina
  4. Me alegro que te guste! Muchas gracias por dejar un comentario.

    ResponElimina