dilluns, 30 de març del 2020

L'ASE I EL LLOP

Un ase estava menjant tranquil.lament en el camp quan va veure que s'acostava un llop; i va pensar de quina manera podria escapar d'ell. Llavors se li va ocórrer que faria veure que s'havia clavat una espina a la pota.
Quan va arribar el llop li va dir:
—Ai llop! Em fa molt de mal una pota, m'he clavat una espina de romeguera. Abans de que em mengis, me l'hauries de treure  i  aleshores, em podràs devorar sense perill que se't clavi aquesta espina a la gola.
—Vaja, tens raó, ase. Gràcies per advertir-me… Miraré bé la teva pota, a veure si et puc treure l'espina.
Llavors, el llop es va aproximar molt a la pota. I l'ase li va dir:
—Acostat una mica més o no la veuràs bé.
El llop es va acostar més a la seva pota  i l'ase, ràpidament li va ventar una forta coça, tan gran, que el llop amb la boca sagnant va fugir totalment escarmentat, mentre marxava d'allà cridava de dolor.
—Aiii! —cridava el llop—. Això em passa per intentar ser metge, quan el meu ofici és caçador.

Il.lustració Milo Winter




Moralina:

Si no n'has de treure cap benefici, no canviïs d'ofici.

Autor: Isop

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada