LA GRUA I EL CRANC

Un bon dia, una grua que era molt velleta  i,  no  podia pescar el peixos del llac on vivia perquè eren molt ràpids, va pensar com ho podia fer per enganyar els peixos i d'altres criatures  per poder emplenar l'estómac  i  li va dir al cranc:

—Amic meu, et porto males noticies. Uns homes planegen venir a buidar el llac  i no quedarà ni una gota d'aigua. Morireu tots irremeiablement, pobrets de vosaltres!

El cranc ho va comunicar a la resta de peixos i d'altres animalons, que es varen reunir per buscar una solució, però no en trobaven cap. En aquell precís instant la grua va intervenir:

—Amics, tinc una idea. No molt lluny d'aquí hi ha un estany, més gran que aquest. Us portaré a tots, d'un en un amb el meu bec.

Tots els peixos i varen estar d'acord  i cada dia la grua s'emportava uns quants peixos, feia veure que els portava a l'altre estany, però el que realment feia era menjar-se'ls sobre un turó. Va arribar un dia que el cranc va pregar a la grua que el portés a l'altre estany. La grua va estirar el coll i el cranc s'hi va enfilar  i es va agafar amb les seves dues pinces. Quan sobrevolaven el turó on la grua es solia menjar els peixos, el cranc va veure que al terra hi havia un munt d'espines de peix  i va descobrir l'engany. La grua es va posar al terra  i el cranc li va estrènyer tan fort el coll que li va trencar, llavors la grua va caure morta a terra. 
El cranc va tornar al llac  i els va explicar a la resta de peixos com la grua els havia enganyat a tots,  i el trist final que havia tingut.

Moralina:
Els malvats i els astuts són víctimes de les seves pròpies estratègies. 

Conte Tibetà

Recull de Contes del Panchatantra,

d'autors desconeguts. (Literatura sànscrita)