Pastanaga, ou o cafè?

 

Una filla es queixava al seu pare sobre la  vida i com de complicades  resultaven  les coses. No sabia que fer per continuar endavant i creia que es donaria per vençuda. Estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, en sorgia un altre.

El seu pare, un xef de cuina, la va portar al seu lloc de treball. Allà va emplenar tres olles amb aigua i les va col·locar sobre els fogons. Aviat l’aigua de les tres olles es va posar a bullir. En una  de les olles va posar pastanagues, a l’altre ous i a l’última va col·locar grans de cafè. Les va deixar bullir sense dir ni una sola paraula.

La filla va esperar pacientment,  preguntant-se que estava fent el seu pare. Al cap de vint minuts el pare va apagar el foc. Va treure les pastanagues i les va col·locar en un bol. Va treure els ous i els va posar en un plat. Finalment, va colar el cafè i el va posar en un tercer recipient. Mirant a la seva filla li va dir:

—Filla, què veus?

—Pastanagues, ous i cafè —va respondre.

La va fer aproximar i li va demanar que toques les pastanagues. Ella ho va fer i va notar que eren toves. Llavors li va demanar que agafés un ou i el trenqués. Li va fer treure la closca i observar l’ou dur. Per acabar li va demanar que tastés el cafè. Ella va somriure mentre gaudia del seu agradable aroma. Humilment la filla va preguntar:

—Què vol dir això, pare?

Ell li va explicar que els tres elements s’havien enfrontat a la mateixa adversitat: l’aigua bullint, però havien reaccionat de manera diferent. La pastanaga era forta i dura; però després de passar per l’aigua bullint s’havia tornat dèbil i fàcil de desfer. L’ou havia arribat a l’aigua fràgil, la seva closca fina protegia el seu interior líquid; però després d’estar amb aigua bullint, el seu interior s’havia endurit. Els grans de cafè en canvi era únics; després d’estar a l’aigua bullint, havien canviat a l’aigua.

-Quin ets tu?- li va preguntar a la seva filla. Quan l’adversitat truca a la teva porta, com respons? Ets una pastanaga que sembla forta però que quan l’adversitat i el dolor la toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa?

Ets un ou, que comença amb un cor mal·leable? Posseïa un esperit fluït, però després d’una mort, una separació o una pèrdua de feina t’has tornat dur i rígid?

Per fora sembles la mateixa persona, per et sents amargat i aspre, amb un  esperit i un cor endurit?

O ets com un gra de cafè? El cafè canvia l’aigua bullint, l’element que li causa el dolor. Quan l’aigua arriba al punt d’ebullició el cafè té el seu millor gust. Si ets com el gra de cafè, quan les coses empitjoren tu reacciones millor i fas que les coses del teu voltant millorin.

—I tu quin dels tres ets?

 Autor desconegut