La selva

Una planta recent importada va triar per domicili una riba d’una selva poblada de magnífics arbres. Quan li va preguntar  una de les seves veïnes, una humil criolla, el perquè  de la seva decisió:

—És que...  —va dir ella—. Veig que aquí prosperen tots admirablement! Miri, quins arbres tan bonics!,  tan grossos i corpulents!, quins enormes troncs!, quantes branques i quina extensió que tenen!, quin esplèndid i espès fullatge!  Es ben conegut per tots  que en aquesta comarca aprofiten a plaer la saba de la terra, que cadascú rep la seva part de pluja que fecunda  i, que per tots hi ha llum  i  escalfor.

—Un xic cega està vostè —li va contestar la veïna—. O mira sense fixar-s’hi? No veu que són molt pocs aquests arbres poderosos, si gairebé aconsegueixen tapar-ho tot, i que treuen, al contrari, en profit propi, la llum, l’escalfor i la saba, a la miserable multitud d’innumerables fills que intenten créixer en va a la seva ombra.

Moralina:

Per un que prospera cent mil vegeten, però només crida  l’atenció l’èxit  i  els vençuts no es compten.

Autor: Godofredo Daireaux