El colom Fermí,
ha estat buscant menjar tot el matí.
Primer ha trobat un cacauet
però li ha robat un gosset.
Després ha trobat un trosset de carbassa
però feia pudor de vinassa.
Per acabar ha trepitjat una cagarada
i li ha quedat la pota empastifada.
I el colom enfadat exclama: —Quin fracàs.
Soc un cas com un cabàs!
Marta Vilà
He, he, un colom ben empastifat...Jo, els coloms els trobo bonics, però n'hi ha tants que sovint molesten , perquè embruten molt, em sembla que hi ha qui en diu les rates del cel, potser tampoc n'hi ha per tant, el que si que diuen que porten malalties, potser és per això el mal nom!
ResponEliminaQue bé que s'ha acabat aquella calor tan forta, ja tindrem temps a l'estiu de patir-ne.
Petonets, Marta.
Bon dia M. Roser.
ResponEliminaCom que els coloms no tenen depredadors han procreat molt en els pobles i ciutats. Són bonics però caldria controlar-ne el nombre.
Jo també m'estimo més la fresqueta, ja patirem a l'estiu!
Bon cap de setmana i molts petonets.