L' ERMITÀ

 

Un vell ermità, es refugiava en una muntanya per viure en soledat i meditar. Quan alguna persona passava per allà i li volia donar conversa, ell sempre deia que estava molt ocupat.

Una dia una persona li va preguntar:

—Com pot tenir tanta feina si viu sol?

Ell va contestar:

—Tinc d'entrenar dos falcons i  dues àguiles, tranquil·litzar dos conills, disciplinar una serp, motivar un ase i domar un lleó.

—No veig cap animal per aquí. On són?

L'ermità li va dir:

Aquests animals que he dit els portem tots a dins.

Els falcons, es llencen  a sobre tot el que se'm presenta, sigui bo o dolent, tinc d'entrenar-los perquè es llencin només sobre les coses bones.

Són els meus ulls.

Les dues àguiles, amb les seves urpes poderoses, poden ferir i destrossar, tinc d'entrenar-les perquè no facin mal a ningú i es posin al meu servei per ajudar.

Són les meves mans.

Els conills són molt porucs, van sempre a la seva, volen esquivar les situacions difícils i els tinc d'ensenyar a estar tranquils encara que hi hagi sofriment, problemes o qualsevol cosa que no m'agradi.

Són els meus peus.

La més difícil de vigilar és la serp, està tancada en una forta gàbia, però ella sempre està disposada a mossegar i enverinar a qualsevol que estigui a prop, per això l'haig de disciplinar

És la meva llengua.

El ruc és obstinat, no vol complir amb el seu deure, sempre està cansat i es nega a portar la seva càrrega cada dia.

És el meu cos.

Per últim necessito domar el lleó, que vol ser el rei, el primer, el vanitós, l'orgullós, el que es creu millor:

És el meu ego.

Com veus tinc massa feina per fer.

(Autor desconegut)

Reflexió:

Aquesta lectura ens fa pensar sobre la necessitat de controlar el nostre cos, les emocions i els nostres defectes. És una dura tasca, que només es va assolint amb la nostra voluntat de millorar i amb del pas del temps.