Les
orenetes,
amb
la seva arribada,
ens
anuncien que la primavera,
està
a la volta de la cantonada.
Construeixen
un niu de fang ben rodonet,
i l’adossen a un mur en una zona arrecerada,
que
estigui a cobert de la pluja,
com
la volada d’un balcó o d’una teulada.
Les
orenetes i les seves cries,
quan
arribi la tardor marxaran d’aquí,
però
deixaran un niu que és casa seva,
i
pels volts de primavera tornaran a
venir.
Marta Vilà
Orenetes i falciots. Edificis vius
Que boniques són les orenetes, malgrat no canten sinó que xisclen sempre fan companyia. Diuen que les orenetes fan al niu a les cases de la gent que s'estimen, perquè no se senten mai crits...A mi m'agrada molt quan es posen totes juntetes als fils de la llum per emprendre la volada totes plegades.
ResponEliminaEt deixo un peti poema d'en Verdaguer:
Si fuigs de la nit,
oreneta, vine;
tan a prop del cel
aquí sempre és dia;
lo sol no s’hi pon,
la lluna no minva.
J. Verdaguer
Petonets, Marta.
Quin poema tan preciós! M. Roser.
ResponEliminaSí que són molt boniques les orenetes i porten molta alegria als pobles. És molt curiós veure com fan el niu, són molt treballadores.
Molt petons!!!