LES TRES REIXES

 

Un jove deixeble d’un filòsof savi, va arribar a la casa d’aquest i li va dir:

—Escolta, mestre. Un amic teu va estar parlant de tu amb malevolència…

—Espera! —el va interrompre el filòsof —. Ja has fet passar per les tres reixes el que em vols explicar?

—Les tres reixes?

—Sí. La primera és la veritat. Estàs segur de que el que em vols dir és absolutament veritat?

—No. Ho vaig sentir comentar a uns veïns.

—Com a mínim, ho hauràs fet passar per la segona reixa, que és la bondat. Això que em vols dir es bo per algú?

—No, en realitat, no. Al contrari…

—Ah, vaja! L’última reixa és la necessitat. És necessari fer-me saber això que tant t’amoïna?

—La veritat és que no.

—Llavors —va dir el savi somrient —, si no és veritat, ni bo, ni necessari, val més enterrar-ho en l’oblit.

Reflexió:

Les tres reixes expliquen molt bé alguns dels aspectes clau que s'han de considerar alhora de valorar si cal que ens prenem seriosament un missatge, hem de tenir en compte la seva fiabilitat, hem de valorar a qui implica el missatge i si es útil per algú i per últim,  a qui beneficia  anar escampant coses que no sabem si són veritablement certes.

Segur que si tots féssim passar per les tres reixes aquelles coses que arriben als nostres oïdes, les relacions entre persones serien millors.