 |
| Autor il.lustració: Milo Winter |
En un roure vivia
un mussol; com tots els de la seva espècie només sortia a caçar a la nit i es
passava el dia dormint. El mussol que era vellet ja no tenia la mateixa vista
que abans i les seves ales no podien volar tan ràpid.
Un dia, un
saltamartí va decidir viure en el mateix roure que ell. El que més li agradava
a l’insecte, era posar-se a tocar amb les potes durant el dia, com si d’un
violí es tractés. El pobre mussol estava molt enfadat, doncs tant de soroll interrompia
el seu son i ara, cada vegada que sortia a caçar, es sentia més cansat per la manca
de descans.
Amablement
va decidir suplicar al saltamartí que tingués una mica de consideració.
—Si us plau –va
dir el mussol —. Deixa’m dormir. La teva música no hem deixa dormir i m’haig
d’aixecar a la nit per caçar.
Però el
saltamartí a part d’ignorar les supliques, cada vegada que el mussol li
cridava l’atenció, ell tocava molt més fort per fer-li la punyeta.
El mussol desesperat
i veient que el saltamartí no faria mai cas de les seves demandes, va decidir
parar-li un parany i un dia li va dir:
—Com que no puc dormir degut a les teves magnifiques cançons que són dolces com la lira dels déus, ho dic amb tota sinceritat. M’encantaria que m’acompanyessis per gaudir d’una meravellosa vetllada, tot provant un nèctar deliciós que em varen portar de molt lluny, puja a casa meva i el gaudirem plegats.
 |
| Autor: Milo Winter |
El saltamartí, pensava en el deliciós nèctar que beuria i no va dubtar en pujar fins el forat del tronc on el mussol tenia la seva llar. Però el mussol tenia uns altres plans i, com que ja no aguantava més aquell intolerant i arrogant saltamartí, quan el va tenir a prop i els seus ulls el van poder veure perfectament, va aprofitar per atacar-lo, posant fi a la seva vida.
Moralina:
Manifestar per a algú una admiració exagerada o dir-li coses agradables per guanyar-se la seva voluntat, no és una prova de veritable admiració, tant sols és una trampa que s’aprofita de la teva pròpia vanitat. No et deixis enganyar per les paraules buides i no deixis que les alabances et facin baixar la guàrdia contra l’enemic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada