diumenge, 10 de febrer del 2019

LA SERP I ELS CAMPEROLS



A la Índia, a la vora d'un petit poble hi vivia una enorme serp que tenia atemorits als seus habitants, doncs amb la seva picada matava a totes les persones que passaven per allí. Farts de la situació una delegació de camperols va acudir a un savi per protestar sobre lo dolenta que era la serp.
El savi va anar a veure al rèptil i va estar parlant amb ell una bona estona, retraient-li la seva pèssima conducta... ¿Es podia saber que havien fet els camperols per què els obsequies amb les seves mortals picades? A què venia aquell comportament tan agressiu? El savi va aconseguir fer reflexionar a la serp, que va jurar rectificar... I va complir la seva paraula.
D'ençà d'aquell dia, la serp ja no va ser la mateixa. El terrorífic rèptil es va convertir en una espècie de cuc verd, prim, tou i fofo. Va perdre tota la seva força i per no atrevir-se, no s'atrevia ni a devorar una miserable bavosa. Els camperols, que ja havien oblidat com es comportava abans la serp, se'n reien de la seva debilitat i li deien:

—Per què vols uns ullals carregats de verí si no els fas servir mai!
Els nens, cada vegada que es creuaven amb ella, li tiraven pedres o li donaven coces.

Al cap d'uns anys d'haver canviat de vida, la serp es va cansar de rebre cops i es va arrossegar com va poder fins a la casa del savi. I  aquesta vegada va ser ella la que va exposar els seus problemes:
—He fet tot el que em vares demanar, però és que em sento com si hagués perdut la meva veritable identitat. Els camperols no em tenen por i el respecte que abans els inspirava el meu aspecte i els meus ullals s'ha esfumat. Em menyspreen, em donen coces i el cor em dol. Què en penses de tot això?
—El que jo et puc dir és molt simple —li va respondre el savi—: Jo et vaig demanar que no piquessis als camperols a tort i a dret, però en algun moment et vaig prohibir xiular?

Conte de l'Índia



2 comentaris:

  1. Em fa una mica de pena aquesta serp., perquè a l'intentar millorar, en va sortir molt perjudicada...Suposo que amb uns bons xiulets serpentils, la gent s'hauria espantat igual i s'hauria acabat el problema!
    Bon vespre, Marta.

    ResponElimina
  2. Segur que sí, que s'haurien espantat. Hi ha una dita que he sentit a la meva famíla " Qui no té geni no és ningú!" Bon vespre M. Roser.

    ResponElimina