A la
Índia, a la vora d'un petit poble hi vivia una enorme serp que tenia atemorits als
seus habitants, doncs amb la seva picada matava a totes les persones que
passaven per allí. Farts de la situació una delegació de camperols va acudir a
un savi per protestar sobre lo dolenta que era la serp.
El
savi va anar a veure al rèptil i va estar parlant amb ell una bona estona,
retraient-li la seva pèssima conducta... ¿Es podia saber que havien fet els
camperols per què els obsequies amb les seves mortals picades? A què venia
aquell comportament tan agressiu? El savi va aconseguir fer reflexionar a la
serp, que va jurar rectificar... I va complir la seva paraula.
D'ençà
d'aquell dia, la serp ja no va ser la mateixa. El terrorífic rèptil es va convertir en una espècie de cuc verd, prim, tou i fofo. Va perdre tota la seva
força i per no atrevir-se, no s'atrevia ni a devorar una miserable bavosa. Els
camperols, que ja havien oblidat com es comportava abans la serp, se'n reien de
la seva debilitat i li deien:
—Per
què vols uns ullals carregats de verí si no els fas servir mai!
Els
nens, cada vegada que es creuaven amb ella, li tiraven pedres o li donaven
coces.
Al
cap d'uns anys d'haver canviat de vida, la serp es va cansar de rebre cops i es
va arrossegar com va poder fins a la casa del savi. I aquesta vegada va ser
ella la que va exposar els seus problemes:
—He
fet tot el que em vares demanar, però és que em sento com si hagués perdut la meva veritable identitat. Els camperols no em tenen por i el respecte que abans els
inspirava el meu aspecte i els meus ullals s'ha esfumat. Em menyspreen, em
donen coces i el cor em dol. Què en penses de tot això?
—El
que jo et puc dir és molt simple —li va respondre el savi—: Jo et vaig demanar
que no piquessis als camperols a tort i a dret, però en algun moment et vaig prohibir xiular?
Conte de l'Índia
Em fa una mica de pena aquesta serp., perquè a l'intentar millorar, en va sortir molt perjudicada...Suposo que amb uns bons xiulets serpentils, la gent s'hauria espantat igual i s'hauria acabat el problema!
ResponEliminaBon vespre, Marta.
Segur que sí, que s'haurien espantat. Hi ha una dita que he sentit a la meva famíla " Qui no té geni no és ningú!" Bon vespre M. Roser.
ResponElimina