Un
lladre entra en una casa de nit. Encén
la llanterna i mira al seu voltant, buscant coses de valor per emportar-se.
De
sobte, en la foscor una veu li diu:
-Jesús
sap que estàs aquí.
El
lladre quasi bé es mort de l’ensurt al escoltar la veu, apaga la llanterna i
queda paralitzat de por. Espera una estona i no sent res més. Belluga el cap i
continua. Quan comença a desconnectar el televisor, torna a escoltar clarament
una veu que li diu:
-Jesús
t’està mirant.
Completament
terroritzat, el lladre mou la llum de la seva llanterna, en un racó pot veure
un llorito.
-Ha
sigut tu el que m’ha parlat?
Sí –li
contesta el llorito –jo només estic intentant avisar-te que ell t’està mirant.
El
lladre, relaxat, li diu:
-Així
que m’estaves avisant, eh? i... qui
collons ets tu?
-Moisès
–contesta l’ocell.
-Moisès?
–riu el lladre -. Quina mena de persona li pot posar el nom de Moisès a un
lloro?
-La
mateixa mena de persona que li posa el nom de Jesús a un Rottweiler!
-Agafa’l
Jesús!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada