EL BIGOTI DEL TIGRE

Un dia, una dona jove anomenada Yun Ok va anar a buscar a un gran savi ermità que vivia en una muntanya per demanar-li ajuda. L’ermità era un mag molt savi que sabia conjurs i pocions màgiques.

Quan Yun Ok va entrar a casa seva, l’ermità, sense aixecar els ulls de la xemeneia que estava mirant, va dir:

—Per què has vingut?

Yun Ok va respondre:

—Oh, gran savi. Necessito la teva ajuda, estic desesperada. Fes-me  una poció! Mestre –va insistir Yun Ok—,si no m’ajudes, estaré veritablement perduda.

-Quin és el problema? –va dir el savi.

-Es tracta del meu marit –va començar Yun Ok-.D’ençà que ha tornat de la guerra es comporta d'una manera estranya. Sempre està enfadat i quasi bé no parla. A vegades, quan hauria d’estar treballant en el camp d’arròs, el veig sentat en el cim de la muntanya, mirant el mar.

-A vegades, els homes que han anat a la guerra es comporten així al tornar -va dir l’ermità.

-Si us plau, vull una poció pel meu marit, així es tornarà carinyós i amable, com era abans.

-Molt bé, torna d’aquí tres dies i et diré que ens fa falta per fer la poció.

Yun Ok va tornar tres dies després.

-Ho he pensat –li va dir. –Puc fer la poció. Però l’ingredient principal és el bigoti d’un tigre viu. Porta’m el seu bigoti i et donaré el què necessites.

-El bigoti d’un tigre viu! –va exclamar Yun Ok. –Com ho faré per aconseguir-ho?

-Si aquesta poció és tan important, obtindràs l'èxit –va dir l’ermità. I va arraconar el cap, sense voler continuar la conversa.

Yun Ok va marxar cap a casa seva. Va pensar molt com aconseguir el bigoti del tigre. Al final se li va ocórrer, i una nit va sortir de casa seva amb un plat d’arròs i salsa de carn a la mà. Va anar al lloc de la muntanya on sabia que vivia el tigre. Sense acostar-se molt a la cova on vivia, va estendre el plat de menjar, cridant el tigre perquè vingués a menjar, però aquella nit el tigre no va venir.

La nit següent Yun Ok va tornar a la muntanya, aquesta vegada un xic més a prop de la cova, i va oferir un plat de menjar al tigre.

Així va continuar totes les nits, acostant-se cada vegada més a la cova, unes passes més que la nit anterior. Mica en mica el tigre es va acostumar a veure-la per allà.

Una nit, Yun Ok es va apropar molt a la cova del tigre. Aquesta vegada l’animal es va dirigir a ella i s’aturà. Els dos es varen mirar una estona sota la lluna. El mateix va passar la nit següent i aquesta vegada eren tan a prop que Yun Ok va poder parlar amb el tigre amb una veu suau i tranquilitzadora. La nit següent, després de mirar amb compte els ulls de Yun Ok, el tigre va menjar els aliments que ella li oferia. Després d’això, quan Yun Ok  hi anava a les nits, trobava el tigre que l’esperava en el camí.

Quan el tigre havia menjat, Yun Ok podia acariciar-li suaument el cap amb la mà. Gairebé sis mesos havien passat d’ençà de la seva primera visita. Finalment, una nit, després d’acariciar el cap de l’animal, Yun Ok va dir:

—Oh tigre, animal generós, necessito tenir un dels teus bigotis. No t’enfadis amb mi!  I li va arrencar un dels bigotis.

El tigre no es va enfadar, com ella temia. Yun Ok va baixar pel camí, no caminava sinó que corria, amb el bigoti agafat fortament a la mà.

Boja de contenta, va pujar a la muntanya per veure l’ermità. Feia poc que havia sortir el sol quan va arribar:

-El tinc! Tinc el bigoti del tigre! Ara pots fer la poció que em vares prometre perquè el meu marit torni a ser carinyós i amable.

L’ermità va agafar el bigoti el va examinar. Satisfet, perquè era realment un bigoti de tigre, es va inclinar i el va deixar caure al foc que cremava a la seva xemeneia.

-Oh senyor! –va cridar la jove dona, esverada –Què has fet amb el bigoti? Per què l’ha llençat al foc?

-Explica’m com l’has aconseguit –va dir el savi.

-Esta bé, cada nit anava a la muntanya amb un plat de menjar. Després d’esperar mot, em vaig anar guanyant la confiança del tigre. El tractava amb carinyo i tenia molta paciència. Finalment em va deixar prendre-li un bigoti.

Yun Ok es va posar a plorar, pensava que tot els seu esforç no havia servit per res. L’ermità es va acostar i li va dir:

-Ja no et fa falta el bigoti. Yun Ok, deixa’m que et pregunti una cosa:

-És el teu home més cruel que un tigre? Respon menys al carinyo i a la comprensió? Si pots guanyar el carinyo i la confiança d’un animal salvatge amb ganes de sang, sens dubte pots fer el mateix amb el teu marit. No necessites més màgia de la que tu mateixa posseeixes.

Yun Ok va deixar de plorar i va tornar a casa disposada a tenir paciència i recuperar el seu marit.

Conte tradicional de Corea

Font: Casa Àsia.