Que aquest Any Nou ens porti força aigua, que ens fa molta falta!
diumenge, 31 de desembre del 2023
Cap d'any amb el muppets!
Quan escoltes una cancó i la trobes del tot absurda ,
però a mesura que la sents una vegada i una altra ...
dimarts, 26 de desembre del 2023
dimarts, 19 de desembre del 2023
dimecres, 13 de desembre del 2023
Emocions, Sentiments i Sensacions: La Gana
a href='httpswww.freepik.esvectorescaras-expresiones'Vector de caras expresiones creado por pch.vector - www.freepik.esa -
Quan em sento
afamat,
la panxa, menjar
em reclama,
sento el soroll dels budells
que
m'informen: que ja tenen gana!
I de sobte el
meu cervell…
pensa en un munt
de coses dolces
que em fan caure
la baba,
xocolata,
pastissets o galetes
ben
ensucradetes.
Marta Vilà
dijous, 7 de desembre del 2023
Rikus - 15 dies per Nadal
15 dies per Nadal és un popurri de cançons de Nadal, arriba el Nadal, t'animes a cantar aquest popurri de nadales?
divendres, 1 de desembre del 2023
El corb i el cigne
 |
| Il·lustració: Milo Winter |
Una vegada, un corb va observar un elegant cigne i va desitjar tenir el seu espectacular plomatge. El corb va suposar que, el color blanc era degut a que el cigne cada dia es banyava dins l’aigua, llavors, va decidir canviar la seva residència habitual per anar a viure al llac.
Però amb el temps, tot i posar molt d’esforç en netejar incansablement les seves plomes, no va aconseguir el seu propòsit i les seves plomes no van canviar de color. Com que el corb vivia en el llac i s’alimentava de les mateixes algues que el cigne, el seu cos, que no estava preparat per aquella alimentació, es va anar aprimant i finalment va morir.
Moralina:
Un canvi d’hàbits no alterarà la naturalesa que ens ve donada.
Faula: d'Isop
dissabte, 25 de novembre del 2023
Emocions, Sentiments i Sensacions: Diversió
a href='httpswww.freepik.esvectorescaras-expresiones'Vector de caras expresiones creado por pch.vector - www.freepik.esa -
Quan estic
divertit,
estic com embogit,
m’ho passo tan
bé
que no tinc
espera…
per tornar i
tornar
a repetir
l’acció,
que em dona
aquella bona
sensació!
Marta Vilà
diumenge, 19 de novembre del 2023
La justícia de la tortuga
Passejava
tranquil un conill pel camp, anava a visitar la seva amiga la “zarigüeya”, quan
de sobte va escoltar una veu llastimosa:
—Socooors!
Ajudaaa!
—Si
us plau, amic conill, no pots deixar-me aquí. Necessito que moguis un xic la
pedra per poder sortir.
—Però..., si et deixo sortir... Em menjaràs!
—Nooo.
Et prometo que no ho faré. Si em salves la vida, deixaré de perseguir-te per
sempre.
El
compassiu conill al final va decidir ajudar i, a base de molt d’esforç i petits
salts, va aconseguir moure la pedra el necessari perquè el coiot sortís del forat d’un
salt. En veure's lliure, el coiot el primer que va fer va ser acorralar el conill.
—Quina
gana que tinc, conill! No puc complir la meva promesa.
—Però..., no és just! Jo t’acabo de salvar la vida! —va dir el petit animaló.
—Ep!
Què és just i què no és just? El bé es paga amb el mal.
—Això
no és així! —va dir el conill.
—No?
Doncs farem una cosa. Preguntarem a tres animals, els primers que trobem i
depenent del que diguin, pagaré el teu acte amb el bé o amb el mal.
El
primer animal que va passar per allà va ser una vaca.
—Amiga
vaca —va dir el coiot—. Diga’m... És veritat que el bé es paga amb el mal?
—Ja
ho crec! —va respondre la vaca—. Jo he estat alimentant amb la meva llet els meus
amos durant tota la vida. Fins i tot s’han menjat les meves cries. I ara que soc vella,
em volen matar...
El
coiot va mirar amb un cert aire de superioritat el conill. Ja tenia un punt al seu
favor. Mentrestant va arribar un cavall vell. I davant la pregunta del coiot,
no va dubtar ni un segon:
—La
vida no fa més que pagar-te amb el mal les bones accions— va dir—. Jo he
treballat molts i molts anys, he carregat llenya, que he portat d’un costat a l’altre
en benefici dels meus amos... I ara que soc vell, m’abandonen a la muntanya
perquè em mori de gana.
—Ja
ho veus, conill... —va dir el coiot.
—Bé,
però encara en falta un! —va dir el conill.
El
tercer animal que va passar per allà va ser una tortuga. Li varen fer la
mateixa pregunta i ella va contestar:
Bé,
primer hauríeu de posar-me en situació. Així podria fer-me una idea...
—A
veure on eres tu, coiot?
—Mira
—va dir el coiot—. Jo estava tancat en aquest forat.
—D’un
salt el coiot va tornar a ficar-se en el forat fosc.
—I
tenia una pedra que no el deixava sortir — va afegir el conill—. Espera...
I
fent de nou petits saltirons, va col·locar de nou la pedra al seu lloc, com
estava al principi del conte.
—Vaja
—va dir llavors la tortuga—. Com que així ha anat tot... Ja ho veig.
—Sí —va
dir el conill—. Jo l'he alliberat i ell ara em mol menjar. Què puc fer? Deixo
que em mengi?
—Tu mateix... Ara pots decidir una altra vegada si vols treure o no la pedra? —va dir la sabia tortuga.
El
conill no ho va dubtar ni un segon i, fent petits saltirons va marxar del lloc. Va
pujar en direcció a la muntanya ben amunt i va deixar tancat el coiot a la seva sort.
Conte de Mèxic
dilluns, 13 de novembre del 2023
Canviant les meves creences
Fa anys, un inspector va visitar una escola de
primària d'Argentina. Durant la seva supervisió va observar una cosa que li va
cridar poderosament la seva atenció, una mestra estava atrinxerada darrere d’un
escriptori, els alumnes feien un gran desordre, la situació era caòtica.
Va decidir presentar-se:
—Amb el seu permís, soc l’inspector de torn… Hi ha algun
problema?
—Estic aclaparada, senyor, no sé que fer amb
aquest nois… No tinc làmines, el Ministeri no ens envia material didàctic, no
tinc res nou per mostrar-los i no sé que dir-los.
L’inspector, que era un docent amb ànima de
professor, va veure un tap en el desordenat escriptori. El va agafar i amb seguretat
es va dirigir cap als nois:
—Què és això?
—Un tap de suro, senyor… —varen cridar els alumnes
sorpresos.
—Bé, D’on surt el suro?
—De l’ampolla senyor. El col·loca una màquina…, de
l’alzina surera, d’un arbre…, de la fusta…, —responien animosos els nens.
—I què es pot fer amb la fusta? —continuava
entusiasmat el docent.
—Cadires…, una taula…, un vaixell…
—Bé, tenim un vaixell. Qui el dibuixa? Qui fa un
mapa a la pissarra i col·loca el port més proper pel nostre vaixell? Escriviu a
quina província argentina pertany. I quin és l'altre port més proper? A quin
país correspon? Quin poeta va néixer allà? Què produeix aquesta regió? Algú
recorda una cançó d’aquest lloc? I es varen tractar temes de geografia, història,
música, economia, literatura, religió…
La mestra va quedar impressionada. Quan va acabar
la classe li va dir commoguda:
—Senyor, mai oblidaré el que m’ha ensenyat avui.
Moltes gràcies.
Va passar el temps. I l'inspector va tornar a l’escola i va buscar la mestra. Estava arraulida darrere del seu escriptori, a l’aula hi havia una altra vegada un total desordre i un gran desinterès per part dels alumnes.
—Senyoreta, Què ha passat? No se’n recorda de mi?
—Sí senyor, com podria oblidar-me'n! Quina sort que
ha tornat. No trobo el tap. On el va deixar?
Reflexió:
L’actitud creativa acaba amb les lamentacions i
excuses. És la qualitat de la percepció, l’acció intel·ligent que ens permet
superar els conflictes amb la riquesa d’alternatives que ens ofereix cada
situació.
dimarts, 7 de novembre del 2023
Emocions, Sentiments i Sensacions: Penediment
 |
a href='httpswww.freepik.esvectorescaras-expresiones'Vector de caras expresiones creado por pch.vector - www.freepik.esa - |
Quan he ficat la
pota…
noto que l’he
feta ben grossa!
Per moments
m’agradaria desaparèixer,
tirar el temps
enrere,
i que tot hagués
anat d’una altra manera.
Marta Vilà
dimecres, 1 de novembre del 2023
L' arbre dels records
Un preciós conte per parlar sobre el dol. La vida de la guineu s'ha apagat com una espelma..., però els seus amics del bosc guarden meravellosos records sobre ell .
dijous, 26 d’octubre del 2023
L' ovella i el porc
 |
| Il·lustració: Milo Winter |
Un
dia, un pastor va trobar un porc gras en el prat on pasturava les seves
ovelles. El va capturar ràpidament i el porc va xisclar quan el pastor li va
posar les mans a sobre. Sentint-lo cridar semblava que el pastor li estigués fent mal. Però tot i els seus xisclets el pastor el va subjectar amb força, se'l va posar sota el braç i llavors, es va dirigir cap a
la carnisseria del mercat.
Les
ovelles que pasturaven estaven molt sorpreses i encuriosides pel comportament
del porc i varen seguir el pastor.
—Què
et fa xisclar així? —va preguntar una de les ovelles—. El pastor moltes vegades
ens atrapa i se’ns endú a una de nosaltres. Però ens faria molta vergonya fer
un enrenou tan terrible com el que fas tu.
Llavors
el porc va contestar:
—Quan
t’atrapa a tu, només et persegueix per la teva llana. Però de mi el que vol és
la cansalada! Gree-ee-ee!
Moralina:
És fàcil
ser valent quan no hi ha cap perill.
Autor: Isop
diumenge, 22 d’octubre del 2023
divendres, 20 d’octubre del 2023
Ja ha arribat la Tardor
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.
Ja ha marxat la calor,
vent i pluja se l'han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.
La natura ens durà
pomes i raïm del bo,
molts botets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
ara anem a passejar
que això agrada a tothom.
Poema de Noé Rivas
TONI
XUCLÀ & JUANJO MUÑOZ - Cançó de tardor [Making Of - De poetes, cançonetes]
dissabte, 14 d’octubre del 2023
Emocions, Sentiments i Sensacions: Enamorament
a href='httpswww.freepik.esvectorescaras-expresiones'Vector de caras expresiones creado por pch.vector - www.freepik.esa -
Quan
estic enamorat,
tinc un
desig irresistible
de tenir
al meu costat
algú que
m’ ha agradat.
I penso i penso…
com
m’alegraria,
si ella
m’estimés a mi
també
algun dia.
Marta Vilà
diumenge, 8 d’octubre del 2023
L' ALPACA PROTECTORA
Vet
aquí que una vegada, hi havia una alpaca que es deia Miski i vivia en un poblet
de muntanya de Perú, dins d’un gran
ramat d’alpaques.
La
Miski era una alpaca molt especial, es comportava com un animal de teràpia i,
tenia la capacitat de fixar-se en les cares i gestos de les persones i detectar
els canvis en el seu estat d’ànim.
Els
propietaris de la Miski tenien només un filla, la Sami, que era una nena molt
dolça i carinyosa, el vincle que tenien la nena i l’animal era tan fort que
fins i tot l’alpaca acompanyava a la Sami a l’escola. Al costat de la petita
escola rural, la mestra havia accedit a deixar-hi construir un petit tancat
perquè l’alpaca s’esperés allí mentre
duressin les classes.
Cada
dia, abans d’anar a l’escola, la Sami
guarnia l’alpaca amb alguna manteta de colors que ella mateixa havia
teixit amb molt d’amor i després li posava a sobre la seva petita motxilla i
anaven les dues fins a l’escola, que no era molt lluny, la portava lligada per
tal que no és perdés o pogués fer mal a algú sense voler.
A la Sami no li agradava gaire anar a l’escola, el motiu era que quan parlava les paraules no li sortien amb fluïdesa de la boca..., era una nena tartamuda i aquest fet feia que ella es posés nerviosa cada vegada que havia de parlar amb algú.
<a href="https://www.freepik.es/vector-gratis/vestida-traje-nativo-americano_44860331.htm#query=ni%C3%B1a%20peruana&position=42&from_view=search&track=ais">Imagen de brgfx</a> en Freepik
La
majoria dels seus companys eren molt respectuosos amb ella i, quan la senyoreta
després de la lectura els hi feia preguntes, intentaven que no se’ls escapés el
riure quan li tocava el torn a la Sami. Però en el grup hi havia dos germans
bessons molt burletes que no s’estaven de fer-se un tip de riure després de
cada intervenció de la nena. I tot i que la senyoreta, en acabar la classe, els
castigava fent-los quedar una estoneta
més per la manca de respecte cap a la seva companya i els intentava explicar
que no estava bé el que feien, que es tenien de posar en el lloc de la nena i
pensar que si a ells el passés no els agradaria que els seus companys se’n
riguessin. Els dos germans que no eren gens empàtics actuaven com si la mestra
no els hagués dit res.
I
així els dos germans, com que no canviaven de conducta sortien gairebé cada dia
tard de classe i els seus pares els renyaven per aquest motiu.
Un
dia que la Sami anava a escola, els dos
germans es varen acostar a ella. Es van fer un tip de riure només de veure
l’alpaca i varen començar a burlar-se de l’animal i d’ella. La Miski que era
molt llesta de seguida va apreciar que la cara de la nena es transformava, ja
no reia i ara semblava que tenia por. Com que l’alpaca era molt protectora es
va acostar als nens per defensar la nena, però ells s’ho varen prendre a broma
i van intentar tocar-la, llavors la Miski els va avisar amb diversos sons,
però ells varen continuar jugant fins que l’alpaca es va enfadar i els va
deixar ben dutxats amb les seves escopinades.
Els
dos germans que eren molt rucs, varen buscar revenja en comptes d’aprendre la
lliçó que els havia donat l’alpaca i cada dia esperaven en el trajecte del camí
a la Sami i sempre passava el mateix, que l’alpaca posava fi a la incòmoda situació a base d’escopinades i els escarmentava
per la seva mala actitud.
I
com que els dos germans després de l’incident tenien d’entar a classe i feien
pudor a saliva, cap company es volia seure al costat d’ells..., així va succeir
que cada vegada estaven més sols perquè cap nen es volia relacionar amb ells.
I
ells encara li van agafar més rancúnia a l’alpaca i un dia li varen obrir la
porta del tancat i l’animaló es va escapar.
Quan
la Sami va sortir de la classe i va veure que la Miski no hi era, es va fer un
tip de plorar i va marxar corrents cap a casa seva.
La
mestra molt preocupada va anar a parlar amb els pares de la nena i va decidir
investigar el que havia succeït. L’endemà es va adonar que algú havia obert el
portalet del tancat i se li havia
enganxat un botó de l'uniforme al obrir-lo, aquest havia quedat subjectat per un
minúscul trosset de tela al tancat.
Quan varen arribar a classe tots els alumnes, la senyoreta va comprovar tots els
uniformes i, sorpresa, a un dels germans li faltava un botó.
En
acabar la classe la mestra va fer quedar els germans i va aconseguir que li
expliquessin el que havia succeït el dia anterior.
També va acordar amb ells que s'encarregarien d’organitzar una cerca de l’animal, que aconseguirien trobar gent per fer-ho i penjarien cartells per tota la zona.
I
d’aquesta manera al cap d’un parell de dies i amb l’ajuda de la gent del poble
varen trobar l’alpaca. La Miski estava tan esgotada de córrer amunt i avall sense trobar casa seva que
s’havia quedat adormida en un prat.
Tothom
es va alegrar molt de trobar-la i, la Sami va córrer cap a ella a tota
velocitat, l’havia trobat tant a faltar i
aquells dies havien estat tan tristos.
Els
dos germans també es varen acostar a l’alpaca molt riallers i emocionats i
l’alpaca, com que desconfiava d’ells, els va sorprendre amb una gran escopinada.
Però els germans no s’ho varen prendre malament, aquest cop van entendre que s’ho havien ben merescut.
I a partir d’aquell dia els dos germans van ser molt més respectuosos amb els seus companys i no es varen tornar a burlar
més de la Sami.
Marta Vilà
dilluns, 2 d’octubre del 2023
Laura en el país de les emocions
El país de les emocions és un lloc màgic, on descobrirem les emocions i també l'empatia
dimarts, 26 de setembre del 2023
El camell
El camell, agenollat, esperava
impacient a que el seu amo acabés de carregar-lo. Un sac, dos, tres , quatre…
—Però, quan acabarà? —es
deia a si mateix el camell.
Al final l’home va fer
un so fent petar la llengua i el camell es va
aixecar.
—Vinga! —va ordenar el
seu amo estirant la brida. Però el camell no es va moure.
—Vinga! Endavant! —va cridar
l’home, donant un estrebada a la corda. Però el camell, apuntalat sobre les
seves potes, va romandre immòbil.
—Ja ho entenc —va dir
el patró; i fent un sospir li va treure dos sacs de la gepa.
—Ara el pes em sembla
just —va murmurar el camell i es va posar en marxa a l’instant.
Varen caminar a bon
pas tot el dia i l’home va pensar que arribarien fins el poble. Però el camell,
quan va arribar fins a un cert punt, es va aturar.
—Fes un esforç —va demanar
l’home—; unes llegües més i arribarem a casa.
Però el camell feia cas omís a totes les seves paraules i es mantenia tombat al terra.
—Les meves potes —es deia
a si mateix — diuen que per avui ja han caminat prou.
I l’home es va veure
obligat a descarregar-lo i acampar tota la nit en el desert al costat d’ell.
Moralina:
És bo ocupar-se dels
nostres semblants; però no s’ha de perdre de vista la realitat de que la pròpia
supervivència està, en definitiva, a les nostres mans.
Autor: Leonardo da Vinci
dimecres, 20 de setembre del 2023
Emocions, Sentiments i Sensacions: L' estrès
 |
| a href='httpswww.freepik.esvectorescaras-expresiones'Vector de caras expresiones creado por pch.vector - www.freepik.esa - |
En
ocasions, tot el que em passa
em
supera.
M’agradaria
fugir ben lluny…
deixar
enrere les penes
i escapar
de tots el problemes.
Emocions, Sentiments i Sensacions...
a href='httpswww.freepik.esvectorescaras-expresiones'Vector de caras expresiones creado por pch.vector - www.freepik.esa -
Les emocions i sentiments
formen part de nosaltres
i, totes tenen
la seva utilitat,
fan que el
nostre estat d’ànim variï,
però mai
permetem que dominin…,
la nostra
personalitat.
Marta Vilà
.jpeg)
dilluns, 26 de juny del 2023
dimarts, 20 de juny del 2023
BESUC DE LA PIGA (Pagellus bogaraveo)
Pertany a la mateixa família
que el sarg i l’orada,
per això té el cos ovalat
i un xic bombat.
Quan és jovenet
és de color més claret,
i de vegades sobre les aletes
no té les típiques piguetes.
Marta Vilà
Besucs de la
piga juvenils al museu atlàntic
dimecres, 14 de juny del 2023
ACUDIT 78: QUI SOC?
Anaven corrents pel bosc un ànec i una mofeta. De sobte xoquen i
queden inconscients per la patacada; quan es desperten cap se’n recorda de quin
animal és...
Així que la mofeta
li diu a l’ànec:
—Què et sembla si et
descric per què recordis qui ets?
—D'acord!
—Tens dues ales per volar
i tens unes potes que semblen per nedar.
—Aaaah, soc un ànec! Soc
una ànec!
—Ara et toca tu! —li diu la mofeta a l’ànec.
—Tens una ratlla molt
llarga al mig... i, per ser sincer, fas una pudor de merda terrible!
—Oooooh, nooo!!! Soc un
cul ! Soc un cul !
Subscriure's a:
Missatges (Atom)