Un xic abans que la
humanitat existís, es varen reunir diversos follets per fer una entremaliadura.
Un d’ells va dir:
—Li hem de treure
alguna cosa, però, quina cosa li traiem?
Després de pensar
molt; un d’ells va exclamar:
—Ja sé! Li traurem la
felicitat, però el problema és on l’amagarem perquè no la pugui trobar?
El primer follet va
proposar:
—L’hem d’amagar en el
cim de la muntanya més alta del món.
Però immediatament
una altre li va replicar:
—No, recorda que l’home
té força i que alguna vegada pot pujar i trobar-la; i si la troba un, tots
sabran on es localitza.
Un altre follet va
proposar:
—Llavors, amaguem-la en el fons del mar.
Però un altre va
contestar:
—No, recorda que
tenen molta curiositat i pot passar que algú d’ells construeixi un aparell per
poder baixar al fons del mar i trobar-la.
Un follet més va dir:
—Amaguem-la en un
planeta llunyà a la terra.
Però li varen
replicar:
—No, recorda que
tenen intel·ligència, i pot succeir que un d’ells construeixi una nau per
viatjar a altres planetes i descobrirà on es troba la felicitat, llavors tots
aconseguiran la felicitat.
L’últim dels follets,
que havia estat en silenci escoltant atentament cada una de les propostes, va
dir:
—Crec que sé on
posar-la perquè realment mai la trobi.
Tots junts varen
preguntar alhora:
—A on?
El follet va
respondre:
—L’amagarem dins d’ell
mateix; així estarà tan ocupat buscant-la a fora, que mai la trobarà.
Tots hi varen estar d’acord
i des de llavors ha estat així: L’home es passa la vida buscant la felicitat
sense saber que la porta dins seu.
Autor desconegut
Reflexió:
Existeix una cerca incessant per aconseguir la felicitat que ens porta a obsessionar-nos, sense saber que és realment i com s’aconsegueix. La felicitat és l’estat mental que tots els humans voldríem aconseguir, però quan ets conscient que ser feliç només depèn de tu mateix, t’alliberes de l’esclavitud d’estar buscant-la contínuament a l’exterior.
“Els homes obliden
sempre que la felicitat humana és una disposició de la ment i no una condició
de les circumstàncies”.
(Frase del filòsof: John Locke)
