Un
jove pastor, que cuidava un ramat d'ovelles a prop d'una vila, va alarmar als
habitants tres o quatre vegades cridant:
—El
llop, el llop!
Però
quan els veïns arribaven per ajudar-lo, ell se’n reia veient les seves
preocupacions. Ara bé, el llop, un dia de tants sí que va arribar de veritat.
El jove pastor, ara alarmat, cridava ple de terror:
—Si
us plau!, veniu i ajudeu-me el llop està matant a les ovelles.
Però
ja ningú va posar atenció als seus crits i molt menys varen pensar en anar a
auxiliar-lo. I el llop, veient que no hi havia raó per témer cap mal, va ferir
i va fer destrosses a tot el ramat.
Moralina:
Al
mentider mai ningú el creu, fins i tot quan diu la veritat.
Autor:Isop
Mare meva, aquesta faula ja ens l'explicaven quan jo era petita, potser perquè com tu dius molt bé, si ens acostumàvem a dir mentides, quan diguéssim la veritat, ningú ens creuria.
ResponEliminaPetonets, Marta.
"Les mentides tenen les potes molt curtes", tard o d'hora les acabes atrapant.
ResponEliminaJo he sentit moltes vegades explicar a la meva sogra que un dels seus germans sempre deia moltes mentides, un dia amb uns companys varen fer una trapelleria força grossa. I es va trobar que els pares i els germans no s'havien si creure's el que els explicava.
Bona nit,Roser i molts de petonets!