Fa molts i molts d'anys hi va haver un estiu tan calorós
que la gent no sabia on amagar-se per deslliurar-se dels ardents raigs del sol,
que cremaven sense pietat. Coincidint amb aquesta època de calor, va aparèixer
una gran plaga de mosques i mosquits, que picaven a la desafortunada gent de
tal manera que de cada picada en saltava una gota de sang. Però, alhora, es va
presentar la valenta Mizguir, incasable teixidora, que va començar a filar les
seves teranyines, estenent-les per tot arreu i per tots els camins per on
volaven les mosques i els mosquits.
Un dia una mosca que volava va caure a la teranyina de
Mizguir.
Aquesta es va precipitar sobre ella i va començar a
asfixiar-la; però la mosca va suplicar a Mizguir:
—Senyora Mizguir! No em matis! Tinc tants de fills que si
els pobres es queden sense mi, no tindran res per menjar, molestaran a la gent
i als gossos!
Mizguir va tenir compassió de la mosca i la va deixar
lliure. Aquesta es va posar a volar, brunzint i anunciant a totes les seves companyes.
—Aneu amb compte! Amagueu-vos bé sota el tronc del
pollancre! Ha aparegut Mizguir i
ha començat a teixir les seves xarxes, possant-les per tots els camins per on
nosaltres volem i ens matarà a tots!
Les mosques i els mosquits, varen córrer i es varen amagar
molt bé sota el tronc del pollancre, quedant-se allà com si fossin mortes.
Mizguir es va quedar perplexa al veure que no podia caçar; a ella no li
agradava passar gana. Què faria? Llavors va cridar al grill, a la cigala i a
l'escarabat, i els hi va dir:
Tu, grill, toca la corneta; tu cigala, vés batent el
tambor, i tu, escarabat, acosta't fins a sota el tronc del pollancre. Aneu
anunciant a tots que la valenta Mizguir, l'incansable teixidora ja no viu, que
la varen encadenar i la van enviar a Kazan, on la varen decapitar sobre un
cadafal i seguidament va ser trinxada.
El grill va tocar la corneta, la cigala va batre el
tambor i l'escarabat es va dirigir a sota el pollancre i els hi varen anunciar
a tots:
—Per què us quedeu aquí, sembleu morts? Ja no viu la
valenta Mizguir; li varen posar cadenes, la varen enviar a Kazan, on va ser
decapitada sobre un cadafal i seguidament va ser trinxada.
Es varen alegrar molt les mosques i els mosquits, varen
sortir del seu refugi i es varen posar a volar amb tal esverament que no varen
trigar a caure a les teranyines de la valenta Mizguir. Aquesta va començar a
matar-los tot dient:
—Heu de ser més amables i visitar-me més sovint, per
tal de convidar-me amb més freqüència,
perquè sou massa petits!
Conte Rus
Autor:Aleksandr
Nikoalevich Afanasiev
Caram, quina mosca més desagraïda i l'aranya de massa bona fe...A mi les mosques i els mosquits no m'agraden perquè són molt antihigiènics, malgrat a mi no em piquen...Però ves per on, jo que en general sóc molt amant dels animalons ( menys els que he anomenat), les aranyes em fan una mica de respecte, tot i que siguin bones pel medi ambient...Procuro apartar-me'n si en veig alguna!
ResponEliminaQue tinguis un bon cap de setmana, Marta.
Bon dia. A mi les aranyes em fan venir esgarrifances. És curiós que un animaló tan petit provoqui tantes sensacions en el nostre cos i és que són tan lletges. Tot i que se que són molt necessàries pel medi ambient, no puc evitar si en veig alguna petita per casa de ventar-li una castanya.
ResponEliminaBon cap de setmana, M.Roser.