Quatre
ocellets recent emancipats del niu dormien en un bosc molt espès, amb la
seva mare. A les dotze de la nit es varen despertar per una llum i varen
començar a refilar.
La
mare sobresaltada, els va preguntar que passava i tots varen contestar alhora
que ja havia sortit el sol. I la mare els va fer veure que no era res més que
una petita cuca de llum.
Moralina:
A
molts els passa el mateix, que veuen genis per tots els llocs i criden: Aquí
està el sol!, a l'encendre's qualsevol
espelma.
Autor: Godofredo Daireaux
He, he, m'ha fet gràcia aquest conte...És clar els ocellets petits, acabats de sortir del niu, els faltava experiència, per això per a ells qualsevol llumeta ja era un sol. Per cert, a mi m'encanten les cuques de llum!
ResponEliminaQue tinguis un bon començament d'estiu Marta i esperem que sigui més fresquet que l'any passat, tot i que han dit que aquesta setmana, Catalunya endins es fregirien...
Petonets, Marta.
Bon dia, jo a la natura no he vist mai cap cuca de llum, quina sort si n'has pogut veure.
ResponEliminaQue tinguis una bona revetlla de Sant Joan!!! I esperem no fregir-nos aquest estiu.
A mi em passa que a mida que passen els anys l'estiu cada vegada em fa més mandra.
Una abraçada, M.Roser.