Autor imatge: Diego Delso
Una viscatxa havia tingut la desgràcia de veure destruïda
la seva cova per l’home. Per sort havia pogut escapar amb vida, però caminava
errant, arruïnada, sense casa, sense res. Havia anat a vàries "viscatxeres",
demanant ajuda per refer la seva cova, prometent pagar de mica en mica el
treball a les companyes que anessin a ajudar-la; però veient-la tan
pobre, totes li varen tancar la porta i la varen enviar a passeig, en molts de
llocs, amb paraules de menyspreu.
La pobre va apel·lar llavors a la seva pròpia força; va treballar amb afany, lluitant, barallant-se, conquistant la terra, va tornar a cavar la seva cova, gradualment la va fer més gran, va crear una família i a poc a poc es va fer poderosa.
La pobre va apel·lar llavors a la seva pròpia força; va treballar amb afany, lluitant, barallant-se, conquistant la terra, va tornar a cavar la seva cova, gradualment la va fer més gran, va crear una família i a poc a poc es va fer poderosa.
I llavors varen venir a oferir-se totes les viscatxes a
les que havia demanat ajuda, amb mil alabances, posant a la seva disposició
elements de totes menes per qualsevol cosa que se li ocorregués.
Va donar les gràcies. Ja no necessitava res.
Moralina:
Al pobre que demana ajuda: garrotades! I només quan ja no
la necessiti li aniran a oferir.
Autor: Godofredo Daireaux
No coneixia aquest bitxo, no me l'havien presentat mai, he, he...Això sol passar quan necessites algun cosa ningú t'ajuda, però si t'esforces i tires endavant, aleshores tothom et ve a fer la gara gara!!!
ResponEliminaBon vespre, Marta.
És un animaló de la pampa Argentina. És una faula trista però per desgràcia certa. Petonets i bon vespre! M.Roser.
ResponElimina