EL SAVI I LA SEVA GATA LLADREGOTA

Un savi tenia en el seu monestir una gata que estimava moltíssim. M'entres ell recitava les seves oracions, la gata es quedava a la vora d'ell, cargolada sobre la catifa d'oració. La resta del temps anava  d'aquí cap allà per tot el monestir, on tothom la coneixia. Entrava fins i tot a la cuina, però no robava mai ni un trosset de menjar.

Però, una nit va pujar als fogons i va robar un tros de carn de la cassola. El cuiner la va veure i li va estirar les orelles. Molt ofesa, la gata es va quedar  enfadada en un racó.

Quan el savi va saber que havia passat, va anar fins on era la gata i li va preguntar:

-I tu per què has fet una cosa així?

La gata va sortir llavors al jardí i va tornar sostenint entre les seves dents tres gatets recent nascuts. Llavors, mirant al cuiner molt enfadada, va pujar d’un salt a dalt d'un arbre i es va quedar allà.

—Agafar aquest tros de carn era per ella una necessitat —li va explicar el monjo al cuiner—,doncs tenia d'alimentar els seus petits. Quan existeix una necessitat imperiosa, el que està prohibit es converteix en legítim. El teu càstig l'ha alterat molt i, com que està enfadada amb tu, allà la tens, pujada a la branca d'aquell arbre. Demana-li perdó i veuràs com li passa l'enuig.

El cuiner es va treure el turbant i va implorar perdó, però per més que va suplicar, la gata no volia baixar de l'arbre i mantenia una actitud molt digna i orgullosa. Va ser necessari que el savi s'afegís a les supliques del cuiner perquè baixés de l'arbre i, acudís a cargolar-se als peus del seu amo.

Conte de l’Iran

Autor: Farid al-Din’Attar