—Diuen que els animals perceben els desastres abans que passin.
—Per això el meu gos
bordava la primera vegada que vas entrar a casa meva.
Hi
havia un home que va treballar tota la vida com un burro i va acumular una gran
fortuna, l’única cosa que l’importava eren els diners.
Un dia li va dir a la seva esposa:
—El
dia que em mori, vull que m’enterris amb tots els meus diners. M’ho promets?
La
seva dona amb un profund sentiment de malestar, no va tenir una altra
alternativa que dir-li que sí.
L’home
va morir i després de la cerimònia i, abans de baixar el taüt a la fossa, l’esposa
va dir:
—Un moment
que falta una cosa.
Va
agafar una capseta que portava a la mà, va obrir el taüt i la va posar dins.
Després
de la cerimònia la seva amiga li va dir:
—No
crec que hagis sigut tan beneita d’haver complert la promesa.
Llavors l’esposa li va contestar:
—Jo
sóc cristiana i no podia trencar la promesa de la seva última voluntat.
—Li
vares posar tots els diners allà? —va preguntar l’amiga.
—Es
clar que sí… Vaig agafar tots els diners, els vaig contar, ho vaig ingressar en
el meu compte i, li vaig girar un xec per la quantitat exacta, si ho pot
canviar allà on sigui, doncs…, que s’ho gasti !
Neda
arran de costa
amb
una certa innocència,
quan és femella li agrada vestir modesta
i si es transforma en mascle és vesteix de
festa.
Pot
canviar de sexe
per
equilibrar la proporció.
I a
la nit per fer una dormideta...
s’enterra
a la sorra per estar més tranquil·leta.
Un xic abans que la
humanitat existís, es varen reunir diversos follets per fer una entremaliadura.
Un d’ells va dir:
—Li hem de treure
alguna cosa, però, quina cosa li traiem?
Després de pensar
molt; un d’ells va exclamar:
—Ja sé! Li traurem la
felicitat, però el problema és on l’amagarem perquè no la pugui trobar?
El primer follet va
proposar:
—L’hem d’amagar en el
cim de la muntanya més alta del món.
Però immediatament
una altre li va replicar:
—No, recorda que l’home
té força i que alguna vegada pot pujar i trobar-la; i si la troba un, tots
sabran on es localitza.
Un altre follet va
proposar:
—Llavors, amaguem-la en el fons del mar.
Però un altre va
contestar:
—No, recorda que
tenen molta curiositat i pot passar que algú d’ells construeixi un aparell per
poder baixar al fons del mar i trobar-la.
Un follet més va dir:
—Amaguem-la en un
planeta llunyà a la terra.
Però li varen
replicar:
—No, recorda que
tenen intel·ligència, i pot succeir que un d’ells construeixi una nau per
viatjar a altres planetes i descobrirà on es troba la felicitat, llavors tots
aconseguiran la felicitat.
L’últim dels follets,
que havia estat en silenci escoltant atentament cada una de les propostes, va
dir:
—Crec que sé on
posar-la perquè realment mai la trobi.
Tots junts varen
preguntar alhora:
—A on?
El follet va
respondre:
—L’amagarem dins d’ell
mateix; així estarà tan ocupat buscant-la a fora, que mai la trobarà.
Tots hi varen estar d’acord
i des de llavors ha estat així: L’home es passa la vida buscant la felicitat
sense saber que la porta dins seu.
Autor desconegut
Reflexió:
Existeix una cerca incessant per aconseguir la felicitat que ens porta a obsessionar-nos, sense saber que és realment i com s’aconsegueix. La felicitat és l’estat mental que tots els humans voldríem aconseguir, però quan ets conscient que ser feliç només depèn de tu mateix, t’alliberes de l’esclavitud d’estar buscant-la contínuament a l’exterior.
“Els homes obliden
sempre que la felicitat humana és una disposició de la ment i no una condició
de les circumstàncies”.
(Frase del filòsof: John Locke)
