Recordo que un hivern el meu pare necessitava llenya;
així que va buscar un arbre mort i el va tallar. Però després, a la primavera,
va veure, desolat, que al vell tronc d’aquell
arbre li havien sortit brots nous.
El
meu pare va dir:
“Estava
segur de que aquell arbre estava mort. Havia perdut les fulles durant l’hivern.
I feia tanta fred, que les branques es trencaven i queien com si no li quedés
al vell tronc ni un xic de vida. Però, ara m’adono que encara que hi havia vida
en aquell tronc”.
I
girant-se cap a mi, em va aconsellar:
“Mai
oblidis aquesta lliçó. No tallis un arbre a l’hivern. Mai prenguis
una important decisió en els mals moments, quan
estiguis en el teu pitjor estat d’ànim. Espera! Sigues pacient. La tempesta
passarà. I recorda que la primavera tornarà”.
Reflexió:
Deixa
per demà el que no puguis gestionar correctament avui. No passa res per
aturar-nos. Ja sabem que allò que ens turmenta per dins ens genera malestar.
Que hi ha coses que volem que canviïn i a vegades no sabem com solucionar-les.
Però també és cert que quan alguna cosa ens martiritza en excés podem prendre una decisió distorsionada. Que
les emocions desagradables que se’ns generen no sapiguem com gestionar-les i no
distingim els pensaments que ens porten a elles. I d’aquesta manera podem
prendre una decisió d’una manera impulsiva, sense haver meditat i que al cap de
poc temps és converteixi en una altra qüestió
a gestionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada