Decisions

 

Recordo  que un hivern el meu pare necessitava llenya; així que va buscar un arbre mort i el va tallar. Però després, a la primavera, va veure, desolat, que al  vell tronc d’aquell arbre li havien sortit brots nous.

El meu pare va dir:

“Estava segur de que aquell arbre estava mort. Havia perdut les fulles durant l’hivern. I feia tanta fred, que les branques es trencaven i queien com si no li quedés al vell tronc ni un xic de vida. Però, ara m’adono que encara que hi havia vida en aquell  tronc”.

I girant-se cap a mi, em va aconsellar:

“Mai oblidis aquesta lliçó. No tallis un arbre a l’hivern. Mai prenguis una important decisió  en els mals moments, quan estiguis en el teu pitjor estat d’ànim. Espera! Sigues pacient. La tempesta passarà. I recorda que la primavera tornarà”.

Reflexió:

Deixa per demà el que no puguis gestionar correctament avui. No passa res per aturar-nos. Ja sabem que allò que ens turmenta per dins ens genera malestar. Que hi ha coses que volem que canviïn i a vegades no sabem com solucionar-les. Però també és cert que quan alguna cosa ens martiritza en excés  podem prendre una decisió distorsionada. Que les emocions desagradables que se’ns generen no sapiguem com gestionar-les i no distingim els pensaments que ens porten a elles. I d’aquesta manera podem prendre una decisió d’una manera impulsiva, sense haver meditat i que al cap de poc temps és converteixi  en una altra qüestió a gestionar.