dissabte, 4 de juny del 2022

EL ROURE I LES CANYES

 

Un roure i unes  canyes no paraven de discutir. El roure amb el seu tronc rígid i fort deia:

–Però, per què parleu de resistència i de poder, si el més lleuger ventijol us fa vinclar? Mireu-me a mi, ni tan sols moc les branques quan vosaltres us plegueu.

Les canyes molt més lleugeres i flexibles, no varen dir res, ja no tenien més ganes de discutir. Van prendre paciència i varen esperar el que podia passar.

No van haver d’esperar gaire. Aviat va venir un huracà que va bufar tan fort i amb tanta fúria que va arrencar l’abre de soca-arrel, fent caure el roure a terra, mentre les canyes plegades com sempre, van aconseguir resistir.

Moralina

No convé rivalitzar ni resistir-se davant  les pitjors adversitats, és millor preparar-se a consciència per tal  d’afrontar-les sense ser enderrocat.


Il·lustració: Milo Winter




2 comentaris:

  1. Molt intel·ligents les canyes com que es vlinquen res les fa caure, això també passa amb els éssers humans que els qu presumeixen de valents, són els primers d'anar-se'n en orris...
    Petonets, Marta.

    ResponElimina
  2. Bona comparació, no ho sabia que els que presumeixen de valents són els primers de caure.
    Gràcies M. Roser i bon cap de setmana! Una gran abraçada.

    ResponElimina