Un caçador
va atrapar una vegada un ocell molt intel·ligent que podia parlar setanta idiomes i l’ocell li va dir:
—Deixa’m en
llibertat i t’ensenyaré tres preceptes que et seran molt útils.
—Digue’m
aquests preceptes i et deixaré lliure —va
dir el caçador.
—Jura’m
primer que mantindràs la teva promesa —va demanar l’ocell.
Quan l’home va haver jurat complir la seva promesa, l’ocell va dir:
* El primer
precepte és: Que mai lamentis el que hagi ocorregut.
* El segon:
Mai creguis el que és impossible i més enllà de l’imaginable.
* I el tercer precepte: Mai tractis d’aconseguir l’inabastable.
Després de
parlar, l’ocell li va recordar a l'home la seva promesa i li va demanar que el
deixés lliure. El caçador va obrir les mans i va deixar que l’ocell s’allunyés
volant. L’ocell es va posar sobre un arbre, el més alt de tots i burletament va
dir al caçador:
—Home ets un
ruc! M’has deixat escapar sense saber que tenia amagada en el cos una perla
preciosa, una perla que és la causant de la meva gran saviesa.
Quan el
caçador va escoltar aquest paraules, va lamentar haver deixat escapar l’ocell,
va córrer cap a l’arbre i va tractar de trepar fins a la seva copa; però va fracassar
en el seu esforç, va caure a terra i es va ferir una cama. L’ocell es va posar
a riure i li va dir:
—Ets més ruc
del que em pensava! Només fa una hora que t’he ensenyat tres preceptes i ja
no els recordes. Et vaig dir que mai et penedissis d’haver-me alliberat.
També que mai creguessis el que és impossible, i has sigut tan innocent com per
creure que portava un perla valuosa en el cos. Només soc un ocell que haig de
volar tot el dia en busca d’aliment. I finalment, et vaig aconsellar que mai
tractessis d’aconseguir l’inabastable, no obstant, vas voler caçar un ocell que estava enfilat en un arbre i t’has lesionat una cama.
I seguidament,
l’ocell va marxar en busca d’alguna cosa per menjar.
Conte d'Israel
(Font:
www.uncuentotradicional.com)
Aquest ocell és molt bonic, però una mica pocasolta, un cop alliberat se'n podia haver anat volant cap on no el podessin caçar...
ResponEliminaPetonets, Marta.
Si hagués marxat volant no li hauria ocasionat tants de problemes al pobre home. De tota manera, trobo que és un conte molt enginyós, són poques les vegades en que els humans surten perdent i són burlats.
ResponEliminaPetonets, M.Roser!