dissabte, 1 de maig del 2021

ARREGLAR EL MÓN

 


Un científic, que vivia preocupat amb els problemes del món, estava decidit a trobar els mitjans per disminuir-los. Es passava dies en el seu laboratori, buscant les respostes als seus dubtes.

Cert dia, el seu fill de 7 anys, va envair el seu lloc de treball, disposat a ajudar-lo en la seva tasca.

El científic, nerviós per la interrupció, li va demanar al seu fill que anés a jugar a un altre lloc.

Veient que era impossible que marxés, el pare va pensar en alguna cosa que li pogués donar amb l'objectiu de distreure la seva atenció.

De sobte va trobar una revista, on hi havia un mapa del mon,  justament el que necessitava!

Amb unes estisores, va tallar en mapa en diversos trossos i  juntament amb un rotllo de cinta adhesiva li va entregar al nen dient:

—Com que t’agraden tant els trencaclosques, et donaré el món en petits trossos, perquè l’arreglis sense l'ajuda de ningú.

Llavors va calcular que el petit trigaria alguns dies en compondre el mapa però no va ser així.

Passades unes hores, va escoltar la veu del nen que el cridava tranquil·lament.

—Papa, papa,  ja ho he fet tot, he aconseguit acabar-ho!

Al principi el pare no va creure el nen!

Va pensar que era impossible que, a la seva edat hagués aconseguit recompondre un mapa que mai abans havia vist.

Desconfiat, el científic va aixecar la vista de les seves anotacions amb la certesa de que veuria un treball digne d’un nen.

Per la seva sorpresa, el mapa estava complet.

Tots els trossos havien estat col·locats en els seus respectius llocs.

Com era possible? Com havia estat capaç?

D'aquesta manera, el pare li va preguntar sorprès  al seu fill:

—Fill meu, tu no sabies com és el món. Com és que ho has aconseguit?

 

—Papa —va respondre el nen—. Jo no sabia com era el món, però quan vares treure el mapa de la revista per retallar-lo, vaig veure que a l’altre costat hi havia la figura d'un home.

Així que li vaig donar la volta als retalls i vaig començar a recompondre l’home, que sí que sabia com era.

—Quan vaig aconseguir refer l’home, vaig donar la volta a la fulla i em vaig adonar que havia arreglat el món.


Reflexió:

Per arreglar el mon, s’ha de començar per arreglar l’home!

Els grans canvis s’aconsegueixen amb els canvis petits, amb el que fem nosaltres i el nostre entorn. Per “arreglar el món” hem de començar per nosaltres mateixos.

 

Autor: Gabriel García Márquez


2 comentaris:

  1. Una veritat com un temple, per arreglar el món hem de començar per arreglar el nostre entorn...Que espavilat el nen , amb 7 anys va tenir la imaginació de refer el món-puzle que el pare li havia donat perquè s'entretingués...
    Si fos tan fàcil, però potser si ho provem!!!
    Petonets,Marta.

    ResponElimina
  2. Els nens, en general, són molt nobles i tenen bons sentiments. Llàstima que quan creixen i es fan grans, alguns perden l'infant que portaven a dins.

    Tant de bo tot fos tan senzill!
    Ai! El capitalisme, que ho porta tot a perdre.

    Petonets M. Roser.

    ResponElimina