Il.lustració: Milo Winter
Un
mosquit volava per un prat emetent un intens brunzit, va decidir aturar-se a la punta d’una de les
banyes d’un bou, per reposar una estona. Abans de marxar volant, es va acomiadar del bou i va demanar-li
disculpes per haver fet servir la seva banya com a lloc de descans.
—Deus
estar molt content que ara me’n vagi? —va dir el mosquit.
—Tant
me fa! —va dir el bou—.Ni tants sols havia notat la teva presència.
Moralina:
Sovint,
ens pensem que som més importants del que realment som. Sobretot, quan només ens veiem amb els nostres propis ulls i ignorem com ens veuen els altres.
Quan
més petita és la intel·ligència més gran és la vanitat.
Autor: Isop
M'encanta aquesta moralina!
ResponEliminaQuanta raó! =)
Moltes gràcies pel comentari!
EliminaUna abraçada de part meva.
És ben cert...hi ha una dita que diu: Tothom és necessari, però ningú és imprescindible. Hi ha persones que van de sobrades, que dic jo!!!
ResponEliminaPetonets , Marta.
És ben certa aquesta dita.
ResponEliminaSí que hi ha persones que van de sobrades per la vida, forces!
Petonets. M. Roser.