Un dia quan el rei Salomó caminava per un paratge
solitari, va trobar un formiguer. Immediatament milers de formigues varen
sortir a saludar-lo. Només una el va ignorar, ocupada en transportar gra a gra,
un enorme monticle de sorra que hi havia davant seu.
El rei Salomó va ordenar que la cridessin i li va dir:
—Oh! Petita formiga, mai aconseguiràs que desaparegui
aquesta muntanya de sorra! —li va dir—. Has emprès una tasca molt superior a
les teves forces.
—Oh gran rei —va respondre la formiga—, no et preocupis
per la meva mida, doncs l’únic que compte és el meu entusiasme i la meva
passió. Darrera d’aquest monticle de sorra m’espera la meva estimada. I res
podrà impedir que el desplaci. I si perdés la vida en el meu intent, almenys moriria amb l'esperança de
reunir-me amb ella. Oh! rei, deixa que una formiga t’ensenyi la força de
l’amor, aprèn d’un cec el secret de la visió!
Conte Iraní
Farid Al Dir Attar, escriptor persa (1150-1229)
Caram Marta, una petita formiga donant lliçons al gran rei Salomó...És possible que se'n sortís, perquè l'amor mou muntanyes. Molt bonic.
ResponEliminaQue tinguis un bon cap de setmana.
Sembla mentida les coses que es poden fer quan s'està enamorat. I és que a vegades l'amor fa perdre fins i tot el seny!
ResponEliminaMoltes gràcies i bon cap de setmana!