LA FOCA ARTISTA

De mica en mica s’omple la pica

La Niki era una foca monjo que vivia en una petita colònia a les illes Gregues. Com que les foques monjo  estaven  i  encara  avui  dia,  estan  en perill  d’extinció, aquests animals gaudien d' una llei de protecció,  i la platja on vivien  era un petit refugi de  pau i harmonia. La vida de les foques era molt plàcida, tenien tot el que podien desitjar per ser felices, aliment en abundància, un clima  agradable, i cap humà que les molestés. Ben aviat el nombre de foques va anar augmentant considerablement. 

De totes les foques en destacava una, la Niki que era molt creativa. Li agradava buscar pedres de colors, petits troncs que portava el corrent marí, closques de petxines i cargols de mar... En tenia una bonica i extensa col·lecció. Les guardava en una petita  cova que hi havia a la platja. Allà hi passava moltes estones realitzant escultures. Apilonava les pedres amb molt de compte perquè no caiguessin i les decorava amb ajuda de petxines, i objectes brillants. 

Totes les foques coneixien l’afició de la Niki, admiraven les seves obres i respectaven la seva afició. Però, un dia un fort temporal, es va emportar totes les obres que havia creat  i es va endur tots els objectes que tant li havia costat recollir. Quan la Niki ho va veure es va emportar un gran disgust, i aquella tristor se li va ficar dins el cor, això  va fer que de mica en mica s’anés separant de colònia de foques, i es passés molts de dies  en un racó de la platja sola i trista, sense l’energia i la felicitat que tant  la caracteritzaven.

Les altres foques varen intentar que s’animés, i sense dir-li res varen començar a buscar objectes que li poguessin servir a la Niki per fer escultures, i en varen trobar forces, també varen demanar ajuda als dofins que hi havia a la zona, i ells varen estar encantats de col·laborar. Quan trobaven algun material l’entregaven a les foques. Les tortugues marines també es varen afegir a la recerca. Ben aviat al mig de  la platja es podia observar una gran pila d’objectes i pedres de tots els colors. La Niki va quedar sorpresa, perquè no entenia el comportament de tots els animals del mar, potser s’havien tornat tots bojos?

Les foques varen demanar a la Niki, que amb tot els que havien recollit construís escultures a la platja, en un lloc arrecerat, on l’aigua no se les pogués endur. I entre totes varen transportar els materials a un lloc segur.

La Niki va recuperar la felicitat, i la seva ment no deixava d'imaginar escultures, ben aviat la platja es va convertir en un paradís d’obres d’art. On tots els animals podien observar la creativitat de la Niki, i aprendre tot  jugant a fer composicions amb els elements que hi havia. Els que millor s’ho passaven eren el més petits.

Les foques mai no s’haurien imaginat, que una foca tan creativa com la Niki, amb el seu comportament, aconseguís canviar la vida de tota la colònia.

* A poc a poc tot s’acaba *

Marta Vilà