Existia una gran amistat entre un
pardal i un gat, aquesta relació va començar en el moment del naixement del gat,
quan
llavors, els seus amos li varen presentar el pardalet.
El gat i el pardal jugaven moltes
vegades i també s’enfadaven, quan això succeïa, l’ocell picotejava el gat,
metre que el gat el colpejava suament amb les seves urpes mig obertes i, tot i
que les baralles a vegades pujaven de to, mai no arribava a haver-hi ira en la seva relació d’amistat. Però un dia
l’ocellet va conèixer un altre pardal i com que tots dos eren uns ocells molts
insolents, ben aviat varen començar les discussions i baralles entre ells.
La petita amiga del gat, en aquestes baralles,
generalment sempre s’emportava la pitjor part; i un dia va arribar tremolant de
por i dolor i li va suplicar al gat que vengués el seus mals. El gat enfadat
pel que li havia fet a la seva amiga es va llançar sobre l’altre pardal i
ràpidament el va aixafar i se’l va
menjar.
Llavors el gat va pensar:
“No sabia que els pardals fossin tan
bons”; i a continuació, deixant-se emportar pels seus impulsos naturals, va
atrapar i matar la seva companya de jocs, que tristament també va acabar al seu estómac, juntament amb l’altre ocellet insolent.
Moralina:
Estigués atent, perquè la naturalesa
de les persones sempre sortirà a la
llum.
Autor: Jean de la Fontaine
