UNES PETITES VACANCES!

Ens retrobem el mes de Setembre.  Fins Aviat!

PEIX A LA VISTA!

El pescador Manelí,

s'ha llevat de bon matí,

volia pescar una sardina,

i  ha pescat una gran tonyina.

En Manelí crida content,

i  la  tonyina estira de valent;

com  que és un pescador experimentat,

lluita  amb totes les forces en un gran combat.

Finalment  aconsegueix agafar la tonyina,

però ell no sap que és llesta  i  fina,

i  mentre intenta treure-li l’ham

la situació acaba canviant.

D'una forta estrebada,

la barqueta  ha quedat  tombada,

la tonyina se li ha escapat,

i  ell ha acabat ben mullat.

Marta Vilà

EL NEN LLEST

Un pastor, es dirigia cap al mercat del poble per vendre el blat que havia recollit en els seus camps. Com que els sacs de blat pesaven tant, l'home els va carregar sobre el seu ase per portar-los a la ciutat, però l'animal era molt lent, perquè estava coix de la pota del darrera, i era cec de l'ull esquerre perquè uns nens li havien tirat una pedra.

L'ase caminava tan a poc a poc que  abans d'arribar a la ciutat, l'home va decidir aturar-se per descansar un moment. Va lligar l'animal a un arbre i es va estirar a l'ombra per fer un son. Quan es va despertar, l'ase havia desaparegut, amb tot el blat que portava al damunt.

L'home, desesperat, va sortir a buscar-lo  i es va trobar un nen:

-Has vist un ase per aquí? –va preguntar l'home.

-Era un ase coix de la pota dreta, i cec de l'ull esquerre que carregava un sac de blat? –va dir el nen.

-Sí, sí –va contestar l'home-. On l'has vist?

-A no, no l'he vist? –va aclarir el nen.

-I si no l'has vist, com pot ser que sàpigues com és? –va cridar l'home enfadat-. Ara mateix vindràs amb mi a la policia, i els hi diràs on és el meu ase!

L'home va agafar el nen pel braç i el va portar fins a la policia. Allà, els guàrdies li van preguntar si sabia on era l'animal, i el nen va tornar a dir que no.

-A veure, com pot ser que  sàpigues  com és, si no l'has vist? –va preguntar el guàrdia.

-Doncs perquè he vist el seu rastre –va respondre el nen-. He vist unes petjades d'animal, on la marca del peu esquerre era molt més profunda que la del peu dret. Per això he pensat que potser era coix del peu dret. També he vist que l'herba del cantó dret estava mastegada, mentre que la del cantó esquerre estava intacte, i se'm ha acudit que potser era degut a que era cec de l'ull esquerre. Finalment, he vist molts grans de blat pel camí, i per això he sabut que duia blat.

Els guàrdies es van quedar bocabadats amb l'explicació del nen, i es van disculpar per haver desconfiat d'ell. L'home també li va demanar perdó i a més a més, li va dir:

-Ja que ets tan intel·ligent, em podries ajudar a trobar el meu ase?

-I tant! –li va respondre el nen, i  tots dos se'n van anar cap a la ciutat a buscar-lo.

Conte  de  l'Iran

Font: Casa Àsia

ACUDIT 44: CALN DE LATA

Un client li pregunta al cambrer del restaurant xinès:

-Escolti, quina classe de carn és la que he menjat?

-Ela caln de lata.

-Carn barata, si era boníssima  i  fresquíssima, com vol que sigui carn barata.

-Balata no! De lata, de lata que col.le.

ACUDIT 43: L'ARANYA

-Pare, que és una aranya?

-Un petit ésser depredador i verinós que paralitza a les seves preses  i  es dedica a teixir.

-Com l' àvia?

-Amb més potes.