El valor de l'anell

 

Imatge creada amb: IA

—Mestre, vinc perquè em sento molt poca cosa. La gent em diu que no serveixo per res, que no faig res bé, que soc maldestre i força tanoca. Sembla que no importo a ningú i els altres no m'aprecien. Com puc canviar? Què puc fer per què els altres em valorin més?

El mestre, sense mirar-lo, li va dir:

—Em sap greu noi, però ara no puc..., primer haig de resoldre un problema que tinc. Potser més tard,  i després d’una pausa va afegir—. Però si vols em pots ajudar i quan acabi  de solucionar el problema que em preocupa, potser et podré ajudar.

—Encantat, mestre  —va respondre el noi, que es va sentir una altra vegada  menystingut  i que les seves necessitats havien estat postergades.

—Bé  —va assentir el mestre.

A continuació, es va treure un petit anell que portava sobre el dit petit de la mà esquerra i li va dir al noi.

—Tinc pressa per vendre aquest anell perquè tinc de pagar un deute. Necessito obtenir la quantitat de diners més gran possible, però no acceptis per ell menys d’una moneda d’or. Puja sobre el cavall que hi ha allà fora i cavalca fins el mercat. Marxa  ara i torna amb la moneda el més ràpid que puguis.

El jove va prendre l’anell i va partir.

Tot just va arribar va començar a oferir l'anell a tots els mercaders. Aquests el miraven amb un cert interès, fins que el jove deia el que pretenia obtenir per l'anell. Quan mencionava la moneda d'or, alguns reien, d’altres li donaven l'espatlla i fins i tot alguns s'indignaven.

Només un vellet va ser amable amb ell i, es va prendre la molèstia d’explicar-li que una moneda d’or era massa per entregar-la a canvi d’un anell tan petit, però que, per ajudar-lo, ell li oferia una moneda de plata i una andròmina de coure. El jove, que tenia instruccions de no acceptar menys d’una moneda d’or, li va donar les gràcies, però va refusar l’oferta.

Després d’oferir inútilment la seva joia a totes les persones amb les que es va creuar el mercat va pensar " ho he dit a més de cent persones", i abatut pel seu fracàs, va pujar al cavall  i  va tornar.

Quan hauria desitjat el jove tenir ell mateix aquella moneda d’or. Llavors podria haver-li lliurat al mestre per tal que l'alliberés de la seva preocupació i rebre d’ell el seu consell i ajuda.

Va entrar a l'habitació.

—Mestre  —va dir—. Ho sento, no m'és possible aconseguir el que em vares demanar. Potser hagués pogut aconseguir dues o tres monedes de plata, però no crec que jo pugui enganyar a ningú respecte del veritable valor de l'anell.

—Que important és el que acabes  de dir! jove amic —va contestar somrient el mestre—.  Primer tenim de saber el veritable valor de l’anell. Torna a pujar al cavall i ves a un joier—. Ningú millor que ell  el pot saber. Digue-li que voldries vendre l'anell i pregunta-li quants diners te'n donaria.

Però t'ofereixi el que t'ofereixi, no li venguis. Torna aquí amb el meu anell.

El jove va tornar a marxar.

El joier va mirar detingudament l'anell, el va examinar amb la seva lupa, el va pesar i després va dir:

—Digue-li al teu mestre que si el vol vendre de seguida, només li puc donar cinquanta-vuit monedes d'or.

—Cinquanta vuit monedes d'or? —va exclamar el jove.

—Sí, ho sento —va replicar el joier—. Segurament amb el temps podríem obtenir per ell setanta monedes, però si el vols vendre ràpidament…

El jove va correr emocionat a casa del mestre a explicar-li el que havia succeït.

—Seu –va dir el mestre després d’escoltar-lo —. Tu ets com aquest anell: una joia, valuosa  i única i com a tal, només et pot valorar un  expert. Creus que qualsevol pot descobrir a simple vista el teu veritable valor?

I dient aquestes paraules, va tornar a posar-se l'anell al dit petit de la seva mà esquerra.

Moralina:

No tots sabran valorar-te. Només aquells que realment et coneguin.

Autor: Jorge Bucay

Reflexió:

En diverses ocasions ens enfonsem i arribem a pensar que som poc valuosos, el motiu és potser  una mala paraula o un comentari que ens han dit  i ens ha ferit. Llavors la nostra autoestima baixa i ens posem tristos. No t’ha d’afectar el que altres pensin de tu. Cap d’ells possiblement aconsegueixi adonar-se del teu veritable valor. Només ho farà aquella persona propera que et conegui de veritat.