Una serp i un cranc
vivien junts en una bonica platja; però mentre el cranc tractava la serp amb
lleialtat i benevolència, aquesta, en canvi no malgastava cap ocasió per
demostrar-li el seu instint pervers. Amb freqüència el cranc aconsellava a la
serp que intentés canviar la seva mala conducta, però la serp que era molt
orgullosa i malvada no va seguir els seus consells.
I va passar que un matí, la serp es va cargolar maliciosament sota un jove estiuejant que descansava
estirat a la sorra. El noi quan se’n va adonar, es va espantar molt, va anar corrents a buscar un pal i la va matar.
El cranc va anar a auxiliar-la, però ja era massa tard... i al veure-la tan estirada, en tota la seva longitud
entre compassiu i sentenciós va murmurar:
—Amiga, gairebé et puc
assegurar, que aquell jove no t’hagués matat, si en comptes d’estar enroscada sota
el seu cos, t'hagués vist lluny d’ell i avançant ben recta i relaxada.
Moralina:
Una vida amb rectitud i
sinceritat, és molt més tranquil·la i satisfactòria.
Autor: Isop
Una verdad como una catedral,jajaja
ResponEliminaUn abrazo muy fuerte
Los peligros de llevar mala vida...
ResponEliminaMuchas gracias Marisa y un abrazo muy grande!
És ben bé així...Però a mi m'agraden les serps encara que tinguin mala fama, alguna vegada n'he agafat alguna d'aquestes grosses, que són ensinisrades...I els crancs , encara que semblin inofensius, et poden fer una bona mossegada!
ResponEliminaPetonets, Marta.
Les serps, igual que els llops tenen mala premsa en el món del contes. Crec que el seu aspecte i el fet que n'hi ha de moltes verinoses no els ha ajudat gaire. Respecte als crancs, tampoc són gaire agraciats, ens fan gràcia perquè la majoria són menudets, però si fossin de la mida de les serps la cosa canviaria...
ResponEliminaPetonts, M.Roser.