LA FURA I LA GATA

 

Un dia es varen associar una fura i una gata, per beneficiar-se les dues, d’una quantitat molt gran de rates que s’havia apoderat d’una casa. Durant molts dies varen viure com reines i de la relació en  va néixer una gran amistat.

La gata caçava poc, perquè les rates eren molt grosses i no les podia agafar tota sola; però la fura l’ajudava. Tanmateix la fura n’agafava moltes, i ni donava una part a la seva companya. La gata per la seva part, i perquè variés de menjar, li guardava alguna cosa del que li havien donat els amos de la casa.

Però, de mica en mica, les rates varen anar escassejant i la fura es menjava les poques rates que podia caçar. La gata, que havia tingut família, tampoc li donava res a la fura, ja que amb prou feines tenia per viure.

Va venir la pobresa i hi varen haver enfrontaments entre les dues.

Així passa sovint entre els mateixos homes, que en lloc de compartir els últims trossos de pa, se’ls acaben tirant pel cap.

Un dia la fura, mig morta de gana, va veure passar a prop d’ella un dels gatets de la gata, i se’l va menjar. La gata quan va tornar, va buscar el seu fillet; però no en va trobar ni rastre.

L’endemà, la fura, en va caçar un altre. La gata, aquesta vegada la va veure i va córrer cap a ella, però va fer tard, perquè ja se l’havia menjat.

La gata va posar el crit al cel i va desfer la societat. I la pobre gata va pensar: Que era millor estar sola que mal acompanyada!

 Autor: Godofredo Daireaux