ACUDIT 44: CALN DE LATA

Un client li pregunta al cambrer del restaurant xinès:

-Escolti, quina classe de carn és la que he menjat?

-Ela caln de lata.

-Carn barata, si era boníssima  i  fresquíssima, com vol que sigui carn barata.

-Balata no! De lata, de lata que col.le.

ACUDIT 43: L'ARANYA

-Pare, que és una aranya?

-Un petit ésser depredador i verinós que paralitza a les seves preses  i  es dedica a teixir.

-Com l' àvia?

-Amb més potes.

EL MICO I EL CAMELL

Il.lustració: Milo Winter

En una reunió d'animals es va aixecar el mico i va començar a ballar; amb el seu cos àgil i petit, es va guanyar la simpatia de tots els assistents i va aconseguir  molts aplaudiments per la seva destresa. Llavors, el camell, envejós per l'èxit del mico, va voler guanyar-se els mateixos elogis. Es va aixecar pesadament i es va posar a  ballar, però ballava tan malament, que va obtenir l'efecte contrari i els altres animals varen trobar que feia el ridícul, tots es varen cansar aviat de l'espectacle i, en comptes d'aplaudir-lo el varen fer fora  de males maneres.

Moralina:

Buscar la popularitat és la manera més ràpida de perdre amics.

Autor: Isop

LA GRANOTA FICA LA POTA

A la reunió de les granotes,

hi han assistit totes,

es parla d'un tema molt important,

i  que és molt preocupant.

Volen fer fora del riu,

un peix molt agressiu.

El seu nom és piranya,

i és més perillós que una aranya.

S’ha menjat moltes granotes;

i les que s’han salvat han sigut poques.

Com fer fora un assassí,

tan terrorífic i mesquí?

De sobte una granota,

aixeca la pota,

i  està ben convençuda

amb la seva mesura.

“Aquesta pot ser la solució al nostre mal,

i  no cal que fem fora el perillós animal .

Què us sembla si li llimem les dentotes

amb algunes pedrotes?”

Marta Vilà

LES DUES GRANOTES

Un grup de granotes caminaven pel bosc, quan dues d' elles van caure en un pou molt profund. Immediatament totes les altres granotes varen pensar que no podrien sortir del pou  i no paraven de cridar:

—No podreu sortir! No salteu! Morireu…

Les dues granotes atrapades no varen fer cas de les paraules que els deien, i saltaven amb totes les seves forces. Però una d' elles es va desanimar pels crits de les altres granotes i va deixar de saltar. En canvi l'altra granota, va continuar saltant sense parar, tot i els crits de desànim.

Però gràcies a que va continuar saltant, va aconseguir sortir d'aquell pou tan profund i es va salvar. Quan les altres granotes la varen veure, no s'ho podien creure:

—T'has Salvat! És un miracle! Però, no senties els nostres crits?

Doncs la veritat, és que la granota no havia escoltat res, perquè era sorda; i es pensava que els crits eren d'ànims. L'altra granota, malauradament, sentia els crits i es va  desanimar, i no va aconseguir sortir del pou.

Aquesta història ens explica el poder de les paraules. Una paraula bonica ens pot ajudar molt, i una paraula de desànim ens pot fer sentir pitjor.

Conte de l'Índia

Font: Casa Àsia

Curt animat de les dues granotes