Fa molt i molt, al principi dels temps, no hi havia rius ni
llacs sobre la terra; només el mar de l'Est, on vivien quatre dracs: el drac
llarg, el drac groc, el drac negre i el drac perlí.
Un dia els quatre dracs van volar des del mar fins al cel, van
perseguir els núvols i s'hi van endinsar. De sobte, el drac perlí va rugir i va
assenyalar cap a la terra. Els altres tres dracs es van aplegar al seu costat i
van mirar entre els núvols en la direcció que el drac perlí assenyalava.
Van veure molta gent fent ofrenes extraordinàries i cremant
bastons d'encens. Una vella, agenollada damunt la terra pelada amb un nen prim
als braços, cridava: "Déu dels cels, per
favor, envia'ns pluja perquè puguin viure els nostres fills".
Els dracs van veure que els camps d'arròs eren secs i els
conreus s'havien fet malbé, i que els arbres sense fulles semblaven esquelets.
Era evident que no havien tingut pluja durant molt de temps.
- Que prima i feble està la
gent -va dir el drac groc-. Si no plou aviat, moriran.
Els altres dracs van fer que sí amb el cap.
- Vinga, anem a demanar a l'emperador Jade que
plogui -va suggerir el drac llarg, i es van enlairar des dels núvols i
van volar cap a l'allunyat palau celestial de l'emperador Jade.
Al totpoderós emperador Jade no li va agradar gaire l'arribada
poc cerimoniosa dels dracs.
- Com goseu interrompre la
meva feina tan important de fer-me càrrec del cel i de la terra i de tota la
resta? Torneu al mar i comporteu-vos!
- Però majestat, els
conreus s'estan assecant i la gent s'està morint de gana! -va dir el drac llarg-. Per favor, envieu-hi pluja de seguida!
L'emperador Jade volia tornar al seu somieig, de manera que va
fer veure que s'hi avenia.
- Ah, d'acord! -va dir-. Ara torneu-vos-en, que ja
hi enviaré pluja demà.
- Gràcies, majestat -van dir a l'uníson els quatre dracs, i van tornar volant,
feliços, cap a la terra. L'emperador Jade va fer un senyal a un miler de fades
celestials perquè cantessin la seva tonada preferida, va badallar i es va
quedar adormit.
Van passar deu dies i no va caure ni una gota de pluja. La gent
estava cada cop més i més afamada. Menjaven l'herba mústia, rossegaven les
branques nues dels arbres, xuclaven pedres i mastegaven l'argila seca.
Els quatre dracs es van adonar que l'emperador Jade només
pensava en el propi plaer i que no es preocupava gens de la gent. Aleshores,
després de mirar llargament el vast mar de l'Est, el drac llarg va tenir una
idea.
- El mar, que no és ple
d'aigua? Hem d'absorbir-la tota i escopir-la cap al cel. Caurà com pluja i salvarà els conreus i les gents.
Els altres dracs van convenir que havien de provar de fer alguna
cosa, i aquesta idea era l'única que tenien.
Van sobrevolar el mar i van xuclar aigua amb la boca. Després es
van tornar a enlairar sobre els núvols i van escopir l'aigua pertot arreu. Van
volar amunt i avall moltes vegades, xuclant i escopint, xuclant i escopint,
fins que l'aigua del mar va caure en forma de pluja.
-
Plou! Plou a bots i barrals! -cridava amb alegria la gent, i els nens saltaven els bassals. Van brollar rierols,
després van córrer sobre els camps d'arròs fets malbé, i rebrots verds van
alçar el cap enlaire mirant la pluja que queia.
L'emperador Jade estava furiós i va ordenar als seus generals
celestials que capturessin els quatre dracs.
- Com goseu fer ploure
sense el meu permís? -va bramar quan van
portar-li els dracs al davant-. És l'última vegada que em desobeïu!
Va manar al déu Muntanya que li portés quatre muntanyes per
posar-les sobre els dracs, de manera que no poguessin fugir mai més. El déu
Muntanya va fer que quatre muntanyes llunyanes travessessin l'aire volant i
aterressin sobre els quatre dracs.
Així doncs, els dracs van haver de quedar-se allà, amb les
muntanyes al damunt per sempre més.
Tanmateix, no se'n penedien i estaven més decidits que mai a ajudar sempre la
gent d'aquell lloc. Es van convertir en rius, fluint des de les muntanyes,
travessant la terra ara fèrtil i morint al mar.
I així es van formar els quatre grans rius de la Xina: el Heilongjian (el drac negre) al nord,
llunyà i fred; el Huang He (el drac groc) al centre; el Changjiang (Iang-Tsé o riu llarg) al
sud remot i el Xi Jiang (perlí) al sud, llunyà i tropical.
Conte Xinès
Font: Contes del món
