Vet aquí una vegada, que hi havia una gallina que es deia Clementina. Tenia cinc germanes que eren molt formoses i estaven ben plenes, totes tenien un aspecte immillorable. En canvi Clementina era petita i escanyolida, no era gaire agraciada, però ella s’ho prenia amb resignació.
Vivien en un corral petitó, al costat d’un gran mas de pagès, en una zona propera al bosc. En aquest corral, un dia el pagès hi va portar un gall. Es deia Bernat, era molt elegant i presumit i tenia enlluernades a totes les gallines, amb els seus quiquiriquics. Era esvelt i totes el trobaven tan atractiu…
Bernat, els explicava històries d’aventures que li havien succeït, que si un dia havia salvat una gallina d’esser menjada pel llop, que si un altre dia havia espantat un corb que es menjava tot el gra del galliner… En les seves aventures ell sempre era l’heroi.
Les gallines l’escoltaven bocabadades i li reien les gràcies. Ell a canvi els tirava floretes, -que n’ets de bonica, ets tan simpàtica… En fi que era el Romeu del galliner. Clementina al igual que les seves germanes, també es va enamorar del gall Bernat, però ell no li feia cas. La trobava lletja, seca, poc interessant i s’estimava més les altres gallines que eren més maques. La petita gallina, estava tota moixa i deprimida. Les seves germanes li preguntaven què li passava, però ella no s’atrevia a explicar-los res.
Cada dia, si el temps ho permetia, la dona del pagès obria el corral i deixava sortir les gallines a prendre el sol i esbargir-se una miqueta. Clementina de vegades es quedava dins el galliner i es feia un tip de plorar, pensant que el seu amor no es veuria mai correspost.
Un dia, quan la pagesa va obrir el galliner, Clementina va aprofitar per fugir. Es va endinsar enmig del bosc i anava caminant, quan de sobte va trobar un porc senglar. Ella es va espantar molt i va començar a córrer i a cloquejar. Feia uns crits tan forts, que ben aviat tots els animals del bosc sabien que per allà hi rondava una gallina.
La guineu, que era molt llesta, va ser la primera en adonar-se’n.
Li queia la baba, només de pensar què menjaria per sopar. Aviat la va trobar.
-Carai,-es va dir la guineu, -però quina mena de gallina és aquesta, mes aviat és com una garsa, tan petitona i seca –pensava… però com que tenia molta gana, la va començar a seguir. La gallineta sentia unes passes darrera seu i estava molt espantada. Quan va veure que la guineu la seguia, va decidir tornar al corral cames ajudeu-me.
Un cop va arribar al corral, totes les seves germanes encara prenien el sol. Estaven totes al costat del gall escoltant una de les seves històries. Clementina va començar a cloquejar, -que ve la guineu!, que ve la guineu! La guineu, quan va veure les altres gallines tan formoses i el gall tant ben plantat passejant pel camp, no es va ni mirar la Clementina i quan va passar pel costat del gall se li va llançar a sobre, el va agafar pel coll i va marxar corrents. Ningú el va poder auxiliar; la guineu havia estat molt ràpida.
La pagesa va sortir corrents quan va sentir el rebombori i es va adonar que el gall no hi era. A partir d’aquell dia, el pagès va fer un tancat, per evitar perdre més gallines.
Les gallines estaven molt tristes i varen plorar molt la mort de Bernat. També Clementina que se’n sentia una mica culpable, però diuen que el temps ho cura tot.
I és que a vegades ser diferent té els seus avantatges.
La gallina Clementina per causa de ser petitona i escarransida, es va escapar de la guineu.
Conte i dibuixos de Marta Vilà
