El bambú japonès

 

Hi havia una vegada dos agricultors que, de camí al mercat, es varen aturar en una parada d’un vell venedor de llavors, sorpresos per unes llavors que no havien vist mai.

—Mercader, quines llavors són aquestes? –va preguntar un d’ells.

—Són llavors de bambú i són molt especials –va contestar el mercader.

—I per què són tan especials? –indagaven els camperols.

—És difícil d’explicar. Emporteu-vos-les i llavors ja ho veureu vosaltres mateixos. A més a més, només necessiten aigua i adob –va respondre.

Els dos agricultors, curiosos i intrigats per aquestes llavors tan especials, varen decidir emportar-se'n un manat de cada varietat.

Quin seria el secret que amagaven? I en què es convertirien?

Un cop eren a les seves terres, els camperols van plantar les llavors i seguint les indicacions del mercader, varen començar a regar-les i adobar-les amb molta cura.

Però passaven els dies, les setmanes i els mesos i, mentre unes de les llavors ja havien crescut ( i les seves plantes ja havien donat els seus primers fruits), les llavors de bambú no germinaven i no passava res.

Llavors, uns dels camperols, molt enfadat per haver estat treballant en va, li va dir a l’altre:

—Aquell vell mercader ens ha enganyat amb les llavors. D’aquestes llavors no en sortirà mai res!

I així, pres de la ràbia, va decidir deixar de cuidar-les.

Tot i això, el seu amic, tot i que estava força desanimat va decidir seguir regant i abonant les llavors com a últim acte de fe i perquè, com que la feina estava dins de la seva rutina, no era per ell un gran sacrifici.

Van seguir passant els mesos.

I després un any sencer.

I dos.

I tres…

Fins a set – sí set anys –quan  aleshores en un tres i no res, va succeir la màgia i, en només sis setmanes, el bambú va créixer i créixer… fins arribar a una alçada de 30 metres.

Llavors, com era possible que el bambú trigués 7 anys i que només en sis setmanes pogués arribar a aquella mida? Va créixer només en sis setmanes? Era viable?

Doncs es clar que no.

En realitat, les llavors varen necessitar set anys i sis setmanes.

Durant els set primers anys, el bambú va tenir de generar un sistema d’arrels complex i necessari per  poder créixer d’una manera tan ràpida.

No estava inactiu, esta preparant-se.

Reflexió:

Moltes vegades  estem dins  d'un projecte, una relació o, en qualsevol activitat que se’t passi pel cap..., i com que no veiem resultats ràpidament l'abandonem de seguida.

I  per què ho fem?

Perquè en aquest món  de: "tot ho vull aconseguir ara mateix", ens supera la impaciència.

El conte ens suggereix que el resultat, la solució o la recompensa que busquem, pot estar a la volta de la cantonada i, que és millor no donar-nos per vençuts a la primera de canvi.

En aquesta societat, en  que la immediatesa sembla un factor indispensable per l’èxit, costa recordar que l’èxit real i mantingut en el temps requereix esforç, creixement  i temps, molt de temps.

Si et trobes en un moment en el que sembla que no passa res o, en el que et sents estancat, abans de desesperar-te, no desisteixis i recorda el bambú  japonès.