Fins aviat !

 

Que passeu un bon estiu ! 

Emocions, Sentiments i Sensacions: L' alegria

 

 Quan estic content,

ric  de  valent!

Noto com dins meu l’alegria

em dona molta energia.

Tinc ganes de saltar  i  jugar,

i  res no em pot aturar.

 Marta Vilà

Les flames i el calderó

Enmig de la cendra tèbia  hi havia quedat un tros de llenya a mig cremar que encara era encès. A poc a poc i amb molta parsimònia anava consumint les seves últimes energies, nodrint-se amb el mínim indispensable per no morir.

Però va arribar l’hora de posar la sopa al foc i, la foguera va ser avivada amb nova llenya. Una cerilla, amb la seva petita flama, va ressuscitar el tros que semblava ja apagat i una llengua de foc va lliscar entre la llenya sobre la qual estava posat el calderó. Animant-se amb els troncs ben secs que hi havien posat a sobre, el foc va començar a enlairar-se, expulsant l’aire adormit entre un soc i un altre; i jugant amb la llenya i, divertint-se corrent de dalt  a baix, com un teixidor de si mateix, s’allargava cada vegada més.

Llavors va començar a despuntar les seves llengües fora de la llenya, obrint-se en ella molts forats des d’on sorgien manats de centellants guspires; les tenebres que envaïen la cuina es varen anar amansant; mentre, cada vegada més alegres, les flames creixien jugant amb l’aire circumdant, amb un crepitar suau i dolç.

El foc, veient-se ja tan crescut sobre la llenya, va començar a canviar el seu ànim, manyac i tranquil gairebé sempre, per una engolada i antipàtica supèrbia, fent-se il·lusions de ser ell el que atreia sobre aquelles estelles el do de la flama.

Es va posar a bufar, a emplenar d’explosions i guspires tota la llar; va dirigir les seves grans flamarades cap amunt, decidit a enlairar-se  en un vol sublim… i va acabar xocant amb la negra base del calderó.

Moralina:

Cal refrenar fins a un nivell convenient l’ímpetu de les nostres accions i el sostre de les nostres aspiracions; d’ altra banda ens exposem a enfonsar-nos en el negre pou de la frustració.

Autor: Leonardo da Vinci

Emocions, Sentiments i Sensacions: La por

 

a href='httpswww.freepik.esvectorescaras-expresiones'Vector de caras expresiones creado por pch.vector - www.freepik.esa - 

A  vegades  tinc  por…

i  la  meva sensació  és  de pànic  i  terror !

El  cos  se’ m  posa  en alerta,

  m’ augmenta   l’ adrenalina,

tremolo  i  tinc  pell  de  gallina.

El  meu cor  s’accelera…

i   tant  em  puc  quedar  paralitzat,

com  sortir  corrents  ben  esverat !

Marta Vilà

El bambú japonès

 

Hi havia una vegada dos agricultors que, de camí al mercat, es varen aturar en una parada d’un vell venedor de llavors, sorpresos per unes llavors que no havien vist mai.

—Mercader, quines llavors són aquestes? –va preguntar un d’ells.

—Són llavors de bambú i són molt especials –va contestar el mercader.

—I per què són tan especials? –indagaven els camperols.

—És difícil d’explicar. Emporteu-vos-les i llavors ja ho veureu vosaltres mateixos. A més a més, només necessiten aigua i adob –va respondre.

Els dos agricultors, curiosos i intrigats per aquestes llavors tan especials, varen decidir emportar-se'n un manat de cada varietat.

Quin seria el secret que amagaven? I en què es convertirien?

Un cop eren a les seves terres, els camperols van plantar les llavors i seguint les indicacions del mercader, varen començar a regar-les i adobar-les amb molta cura.

Però passaven els dies, les setmanes i els mesos i, mentre unes de les llavors ja havien crescut ( i les seves plantes ja havien donat els seus primers fruits), les llavors de bambú no germinaven i no passava res.

Llavors, uns dels camperols, molt enfadat per haver estat treballant en va, li va dir a l’altre:

—Aquell vell mercader ens ha enganyat amb les llavors. D’aquestes llavors no en sortirà mai res!

I així, pres de la ràbia, va decidir deixar de cuidar-les.

Tot i això, el seu amic, tot i que estava força desanimat va decidir seguir regant i abonant les llavors com a últim acte de fe i perquè, com que la feina estava dins de la seva rutina, no era per ell un gran sacrifici.

Van seguir passant els mesos.

I després un any sencer.

I dos.

I tres…

Fins a set – sí set anys –quan  aleshores en un tres i no res, va succeir la màgia i, en només sis setmanes, el bambú va créixer i créixer… fins arribar a una alçada de 30 metres.

Llavors, com era possible que el bambú trigués 7 anys i que només en sis setmanes pogués arribar a aquella mida? Va créixer només en sis setmanes? Era viable?

Doncs es clar que no.

En realitat, les llavors varen necessitar set anys i sis setmanes.

Durant els set primers anys, el bambú va tenir de generar un sistema d’arrels complex i necessari per  poder créixer d’una manera tan ràpida.

No estava inactiu, esta preparant-se.

Reflexió:

Moltes vegades  estem dins  d'un projecte, una relació o, en qualsevol activitat que se’t passi pel cap..., i com que no veiem resultats ràpidament l'abandonem de seguida.

I  per què ho fem?

Perquè en aquest món  de: "tot ho vull aconseguir ara mateix", ens supera la impaciència.

El conte ens suggereix que el resultat, la solució o la recompensa que busquem, pot estar a la volta de la cantonada i, que és millor no donar-nos per vençuts a la primera de canvi.

En aquesta societat, en  que la immediatesa sembla un factor indispensable per l’èxit, costa recordar que l’èxit real i mantingut en el temps requereix esforç, creixement  i temps, molt de temps.

Si et trobes en un moment en el que sembla que no passa res o, en el que et sents estancat, abans de desesperar-te, no desisteixis i recorda el bambú  japonès.