L' olor dels aliments

 

En els carrers d’un petit barri àrab, aclaparats per l’enrenou d’indecisos compradors i, aromatitzats amb l’olor d’espècies i carns guisades, es trobava un ancià captaire que buscava un lloc a l’estreta vorera on seure per descansar els seus peus.

Quan per fi va poder descansar, el seu estómac no es va mostrar impassible davant d’aquella magnitud d’olors que sorgien de les parades dels mercaders. Necessitava menjar, però no tenia diners suficients per satisfer la seva carència. Així que famolenc, va pensar que potser inspirant l’olor podia enganyar el seu cos i imaginar que estava degustant aquella deliciosa carn rostida.

El mercader que tenia més a prop va observar que l’olfacte del captaire apuntava cap el seu negoci durant una llarga estona i,  que quan acabava de respirar l’aroma de la seva parada, es fregava la panxa com si s’hagués atipat. Aquest fet va fer que el mercader s’indignés i que increpés el captaire exigint-li un pagament a canvi.

—Has aconseguit l’olor dels meus aliments, per tant, m’has de pagar un dinar!  —va dir el comerciant.

—No ho veig just, doncs no he menjat res —va protestar el pobre home.

Com que no es posaven d’acord, varen decidir cridar al cadí (jutge) perquè mediés entre tots dos i trobés una solució al conflicte.

—Què ha passat? —va preguntar el cadí.

Aquest rodamón s’ha instal·lat davant del meu negoci  i ha estat consumint l’aroma dels meus aliments i ara es nega a paga —va argumentar ofès el mercader.

—És cert el que diu? —va consultar el cadí al captaire.

—Només intentava enganyar el meu estómac amb les seves olors.

—Quan et deu per la seva consumició?

—Un dinar —va contestar el mercader somrient.

—Jo et pagaré i no et donaré només un dinar, sinó que te’n donaré tres —va respondre el cadí, que acte seguit va treure de la seva cartera tres monedes brillants. Les va acostar amb les seves mans a l’oïda del mercader i, d’una mà a l’altra les va fer lliscar fins que les monedes varen fer un so agut.

—Has escoltat el soroll de les monedes? —va preguntar el cadí al mercader.

—Sí va respondre estranyat.

—Amb el so de les meves monedes, he pagat el deute d’aquest home per flairar el teu menjar,  ja estàs pagat!

Conte Àrab