La tardor que jo conec
té gust a raïm i cep,
d’olivera i pluja fina,
de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec.
La tardor que jo conec
les petjades fan crec-crec,
botes d’aigua i un paraigua
i el vent que s’enduu barrets.
La tardor que jo conec.
La tardor que jo conec
porta figues i fruits, secs
mandarines i magranes
i el primer dia de fred.
La tardor que jo conec.
La tardor que jo conec
té gust a raïm i cep,
d’olivera i pluja fina,
de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec.
Música: Dàmaris Gelabert
Àlbum: Cançons Populars & noves.
Un poema preciós per a la mainada, havia de ser d'una mestra...Ha definit molt bé la tardor, però s'ha deixat l'olor de les castanyes torrades...he, he,
ResponEliminaMolt bonica la cançó.
Petonets, Marta.
Bon vespre M. Roser.
ResponEliminaNo sabia que Dàmaris Gelabert era mestra de música. La cançó és preciosa i molt enganxosa, a mi m'encanta!
Molts petons de part meva.