Un lleó dormia plàcidament reposant el seu gran cap sobre les seves potes. Va succeir que un tímid ratolí va xocar inesperadament amb ell, el ratolí espantat i amb ànsies de fugir va passar per sobre el nas del lleó, fet que el va fer despertar de la migdiada. El lleó es va enfadar i amb una de les seves potes va atrapar el ratolí amb la intenció de matar-lo.
—Perdona'm! —va suplicar el pobre ratolí —. Si us plau,
deixa'm anar i algun dia t’ho compensaré.
Al lleó li va fer molta gràcia pensar que un ratolí
podria ajudar-lo; però va ser generós i finalment el va deixar anar.
Uns dies més tard, mentre perseguia una presa pel bosc,
el lleó es va quedar atrapat en una xarxa que havien col·locat uns caçadors,
incapaç d'alliberar-se, va fer sentir el seu enuig per tot el bosc, amb el seus
poderosos rugits. El ratolí va escoltar els rugits i ràpidament va anar a ajudar el lleó que
estava lluitant amb la xarxa. Llavors, el ratolí va córrer cap a una de les grans
cordes que lligaven el lleó i va rosegar-la fins que es va trencar i així el
lleó va quedar lliure.
—Vas riure quan et vaig dir que t’ho compensaria —va dir el
ratolí—. Ara veus que fins i tot un ratolí pot ajudar a un lleó.
Moralina:
Mai menyspreïs les promeses dels més petits, si estan fetes amb honestedat quan arribi el moment les compliran.
Autor: Isop
No se debe menospreciar a nadie,ja ja ja
ResponElimina¡Genial!
Un abrazo, spai de contes
Para este cuento tan antiguo no pasan los años.
ResponEliminaUna abrazo muy fuerte Marisa!
Una fàbula molt bonica aquesta, el lleó es devia pensar que el ratolí no el podria ajudar amb res , però el va deixar anar, i ves per on el ratolí va complir la seva promesa i el va ajudar quan més ho necessitava...
ResponEliminaDiuen del que sembres colliràs!!!
Petonets i bona castanyada, Marta.
Una faula clàssica molt bonica. Que transmet el valor de tenir paraula i complir amb el què es diu!
ResponEliminaM. Roser, molts petons i bona castanyada! Ara amb aquest temps venen de gust.