LA VISCATXA I EL JOELL

 

Viscatxa. Autor imatge: Alexandre Buisse ( Nattfodd )

Una viscatxa, bona persona, però una mica curta de vista i d’enginy, passejava un dia buscant-se la vida a la vora d’un rierol.

Quan va mirar les aigües, de sobte es va sorprendre; li va semblar veure en elles, un ésser viu, bonic, àgil, platejat. Aviat es va convèncer de que efectivament era així, i que un animal vivia de veritat en aquell element  líquid.

Si el seu primer moviment havia estat  de sorpresa, el segon va ser de compassió. Va cridar l’animalet que havia vist a l’aigua, i amb això, que un bonic joell, no es va fer pregar per conversar una estona (tothom sap com els hi agrada conversar als peixos) i va treure fora de l’aigua el seu caparró brillant.

Després de saludar-se, una cosa comuna entre la gent decent, la senyora viscatxa li va manifestar al joell que li sabia greu que un cavaller tan gentil, estigués condemnat a viure d’una manera tan cruel.

—Viure a l’aigua —va dir—. Quina barbaritat!, en aquesta cosa tan freda. I com és que no s’ofega vostè? I què és el que menja? On viu la seva família? I on és la seva cova? Deu ser una vida de grans patiments i gran penúries; no és cert? —li deia.

—Senyora —li va contestar el joell—, li agraeixo l’interès que vostè em demostra; però no cregui vostè que ho passem tan malament a l’aigua. No som els més mal servits. L’aigua que li sembla freda, per nosaltres només és fresca. Tenim en ella abundant manutenció. Pocs enemics ens persegueixen i vivim aquí molt bé, senyora. I digui’m vostè, és cert que viu en una cova?

—És clar que sí! —va dir la viscatxa.

—Això, sí, que deu ser dolorós —va interrompre el joell—. Quina vida tan trista deuen portar vostès, viure en la profunda obscuritat! No em canviaria per vostè, senyora!

I capbussant-se, va deixar la viscatxa convençuda de que, per ser feliç, cadascú té de viure en el seu element.

Autor: Godofredo Daireaux

Joell argentí "Pejerrey"