Fa moltíssims anys, en un regne hi havia un rei
que es considerava un home força intel·ligent.
Un dia va decidir que per governar necessitava
tenir al costat algú de confiança per portar a cap les tasques més importants
del país.
Se li va ocórrer que entre les aus que poblaven
el cel trobaria el candidat adequat, pel que va convocar una reunió en el saló
del seu palau.
Cents d’ocells varen acudir puntuals a la cita
del palau. Quan el monarca es va seure davant d’ells va veure un ratpenat.
El rei va arrugar el front, i li va preguntar:
—Ei, tu ratpenat! Es pot saber que fas aquí, si
ningú t'ha convidat?
El ratpenat va contestar:
-Senyor, ningú m’ha convidat a venir, però em
considero un ocell i per tant tinc dret a assistir a aquesta reunió.
El rei li va dir el ratpenat que si es considerava
un au que li demostrés, i el petit animal va començar a volar i, tot i que la llum dels
canelobres penjats al saló l'enlluernava una mica, el ratpenat va volar amb mestria
i agilitat; va pujar molt alt batent les ales i va recórrer el sostre a gran
velocitat sense topar ni una vegada amb els finestrals.
Després de la convincent exhibició, el rei va
dir:
—Vaja, veig que tenies raó! Et permeto que et
quedis amb nosaltres.
El ratpenat va tornar al seu lloc i el rei va
continuar la reunió, però cap au el va convèncer prou perquè fos el seu
ajudant.
Passats uns dies va organitzar una nova reunió.
Va parlar amb la reina i li va confessar.
—Estimada, he convocat a les aus i va ser un
fracàs. Què et sembla si provo amb els quadrúpedes? Pot ser entre ells trobaré el
futur conseller!
—És molt bona idea estimat, a més els animals de
quatre potes solen ser molt intel·ligents i capaços de superar grans
obstacles.
Recolzat per la seva esposa va convocar una altra
assemblea. Va fer cridar a tots els quadrúpedes del regne.
Varen assistir a l'acte: gossos, lleons, girafes,
porcs, lleopards…, eren tants que la reunió es va celebrar en el pati del palau.
El rei va començar el seu discurs, però de sobte, va veure el ratpenat entre els felins.
—Però tu que t'has cregut? A cas m'estàs prenent
el pèl? Em vares dir que eres un ocell i et vaig permetre estar a la reunió de
les aus, però aquesta vegada no hi fas res aquí.
El ratpenat el va mirar espantat i amb veu tremolosa
va contestar:
—Senyor, sé que no camino a quatre potes com els
meus companys, però com molts d'ells tinc ullals. Crec que això amb dona dret a
participar!
El rei es va sorprendre de l'astuta resposta del
ratpenat. En aquell moment va decidir que no trobaria un animal més llest que
ell.
—Ja, ja, ja! Quina gràcia! Tens respostes per
tot. Vine acosta't!
El ratpenat es va acostar a ell i se li va col·locar
als seus peus mirant els seus companys. El rei va aixecar les mans i va assegurar:
—Dono per acabada la reunió! Ja he trobat el meu
futur conseller.
Es va acostar per mirar el ratpenat i molt
seriosament el va advertir:
—Et confiaré els meus secrets més íntims i les
funcions més importants de l'estat. Espero que no em fallis!
El ratpenat molt orgullós, va contestar:
—No ho faré senyor. Pot estar tranquil.
Entre aplaudiments i crits d'alegria de l'emocionat públic, el ratpenat va doblegar l'ala sobre el pit, va fer una pomposa reverència i va jurar fidelitat eterna al rei.
Conte del Carib
(Adaptació del conte)
Font: Mundo Primaria
No sé si va fer bé el rei de triar el ratpenat, ara precisament no tenen gaire bona fama, a veure si encara acabarà amb alguna pandèmia, el seu país!!!
ResponEliminaPetonets, Marta.
Quina gràcia m'has fet! Ja tens raó, ja fa 1 any que la ballem amb la pandèmia i, encara en tenim per temps. Millor que esculli un altre animal per si de cas...
ResponEliminaPetonets, M.Roser.
M'ha encantat.
ResponEliminaUn petó amb abraçada, spai de contes.
Moltes gràcies Marisa!!!
ResponEliminaPetons i una abraçada molt gran.